castes d'intel·lectuals teòrics i cerca cadires amb beneficis

Ja no, sé per on començar av ui a mida que vaig llegint les notícies de la vida econòmica i social que publiquen els diaris. Joves llicenciats universitaris que treballen, els que troben feina, en llocs de categoria inferior que no es corresponen amb la titulació, augment de la pobresa infantil, empresari del secxtor enewrgètic dient que no hi ha pobresa energètica, que el que hi ha és simplement pobresa, anunci de l'augment de l'aigua, no arriben els diners per satisfer les necessitats dels discapacitats, manquen diners per els menjadors socials, i l'església segueix posant-se al seu nom patrimonis immobiliaris que són bens culturals gaudint de l'exempció fiscal acordada amb l'Estat, com ha sigut el cas de la Mezquita de Córdoba ara convertida en Catedral, sense que l'Administració de l'Estat i el partit popular diguin res davant aquest expoli. Als partits d'esquerres estan apareixent intel·lectuals teòrics, procedents de famílies petit burgeses que es creuen casta superior a molts que venen del món del treball. Aquests nous intel·lectuals no estan preparats per carregar camions ni saben el que es la feina administrativa, necessiten sempre que algú o alguna secretària mal pagada els faci les trucades i els porti el café de mig matí. Volen ser casta intocable i ser els primers a totes les llistes per càrrecs per un suposat dret natural no escrit, no estan acostumats a treballar i a fer carrer, necessiten molts assessors per arribar a dir el que diuen. En prou feines algun article. Aquests intel·lectuals dificilment es poden adaptar a viure en barris obrers i amb el salari d'un treballador, no són capaços d'acceptar les dificultats de la vida en una societat camí de la misèria i sense benestar social. La renovació a les esquerres necessita gent feta enm el món del treball, que hagi patit abusos, amb experiència com a éssers explotats i lluitadors contra les explotacions laborals. També sobraran a les esquerres els que no accepten parlar de l'avortament, del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, els que no volen acabar amb la segregació a les escoles per raons de sexe. Qui no vol reconèixer la realitat del malestar social i dels drets dels demés, qui no aporta res més que la seva foto a les necessitats de la ruptura i el canvi no mereix dir-se d'esquerres. Ser d'esquerres és trencar motllos i treballar per millorar la vida dels demés, canviar les coses, governar amb criteris d'esquerres i canviar les lleis de la dreta. Ser d'esquerres és treballar per acabar amb els abusos de casta i cercle d'amics, tornar a la societat els bens que han sigut expoliats per la cobdicia d'alguns bisbes, fer a més que l'Església pagui els impostos corresponents per les explotacions comercials dels seus bens i expliquin on i en què inverteixen els diners que recapten. Aplicar una política de transparència autèntica també és ser progressista a més de demòcrata.