oligarquies, cacicades i altres embolics

Diuen que l'economia està dirigida per unes poques mans i menys cervells. Diuen que s'ha de fer el mque diuen els que manen l'economia. Diuen que uns pocs que estan ben p'osicionats amb els que manen són els que tenen dret a fer negocis i aprofitar-se del diner públic. Els tribunals mai havien tingut tanta feina a l'Estat espoanyol. La corrupció, el malbaratament del diner públic, les perdues milionaries dels negocis subvencionats, els vaixells en venda als ports nàutics, els impagats dels cotxes de gran cilindrada, estafes i fraus per no perdre el ritme de la música del diner acumulat que es fon poc a poc a l'hora de pagar inetressos del deute acumulat i el capital pendent de tornar a les entitats financeres. Les oligarquies estan tocades, les cacicades no fan profit i els embolics saltenm un darrera l'altre. El que està realment tocat és el sistema capitalista i el model de gestió dels cogerns conservadors. Encara segueixen creient que abaratir els costos vol dir suprimir llocs de treball i baixar salaris, en lloc d'innovar i treballar millor. L'embolic de no voler canviar i seguir impedint la renovació està fent més mal que be a la societat. És una realitat a termini molt abans de les properes eleccions generals. És inconcebible que es parli de recuperació amb el nivell d'atur i subcol·locació que patim, amb el nivell de pobresa, caiguda de l'estat del benestar i d'empreses irrecuperables. La crisi pot ser que hagi fet neteja de les empreses basades en el crèdit, però avui el crèdit és imprescindible pel creixement i l'expansió industrial i comercial. Alguna cosa no cualla. Amagar informació ja no serveix. Ara la veritat se sap.