corders sense pastor, llops aprofitant silencis

Fa uns dies que sóc en un hostal perdut a la costa catalana intentant que la tramuntana ventili les meves idees. La sorpresa la he tingut amb l'affaire Jordi Pujol. M'ha deixat trist. El passat m'ha tornat de cop des de la transició. Sembla que volguem destruir el passat. A l'Hostal els diaris desapareixen de bon matí només arriben. Les avies parlen del tema, i a la platja el mateix. Diumenge passat era la conversa a totes les taules a l'hora de dinar i a l'hora de sopar. Avui a la platja la gent comentava la demanda, més aviat exigència, de la Sra. Sanchez Camacho de que Pujol torni tots els diners que ha cobrat com a ex president de la generalitat. Avui he vist com la mateixa dirigent del partit Popular a Catalunya es llençava contra el president Artur Mas, com un llop atacant un ramat d'ovelles desprotegit abans de que el president Mas donés la roda de premsa i que la Moncloa fes el comunicat de la reunió President Rajoy/President Mas. Disposats a destroçar la dignitat de Catalunya i de les idees convergents, confonent de nou Pujol amb Catalunya. La presidenta popular a Catalunya ataca sense cap consideraciío, com si ella mateixa no tingués res que callar, com si fos perfecte i mai no hagués comés un pecat... És allò de que tiri la primera pedra tot aquell que estigui lliure de pecat. Això no ho pensen els que més criden contra Catalunya i els Pujol. El President Mas finalment ha comparegut davant la premsa a la sortida de la reunió amb el President Rajoy, i ha explicat que el diàleg segueix obert, tot al contrari del que deia la Sra. Sanchez Camacho adelantant-se al seu propi president Rajoy, de la que semblava la portaveu autoritzada tarda i nit. La política de l'atac cruel sense consideracions per la dignitat nacional catalana a la cerca de la rendició i sense mesurar-ne les conseqüències, és clar que no té futur a Catalunya davant la voluntat ferma de la mateixa societat. La política de oferir diàleg i seguir la legalitat el té tot. Els catalans no són corders sense pastor, els convergents tampoc. Els llops que pretenen aprofitar-se dels silencis dels caiguts no tindran lloc a la futura política de la transparència, doncs se sabrà tot, com es volen saber els pecats econòmis del vell ex president Pujol. Catalunya necessita possiblement nous pastors, però més aviat bons conductors de la ciutadania cap el seu alliberament de la tirania i obsessions de la dreta espanyolista. La ciutadania ha de despertar del seu somni i de la decepció. Ara convé que comenci a decidir per ella mateixa, que decideixi qui l'ha de conduir amb responsabilitat i claredat. Els corders hauran de ser pastors d'ells mateixos. Els nous pastors han de triar un corder sense taques negres, sense forats amagats, uns pastors capaços de frenar els llops que s'els apropen. Cal que catalunya no es deixi dur per la reacció de la indignació radical cap els braços de l'enemic. Els errors i falsa creença en els déus del poder no ens ha de fer ara tornar sumisos als desitjos dels falsos déus del poder espanyolista, a les interpretacions personals i interessades de la Constitució que presenten a l'opinió pública els dirigents dels dos partits nacionals espanyols disposats a impedir el dret dels catalans a dur a terme la consulta democràtica decidida pel 9N. En el futur, els demòcrates de Catalunya que seguim creient en el fet nacional català malgrat que a Espanya diuen que no, que som una regió amb un passat mil·lenari unit a Espanya, haurem de estar units i forts per realitzar els nostres drets democràtics. La visió catalanista de la democràcia no és la mateixa d'Espanya, sens dubte. Caldria veure ara que dirien els teòrics com Bertrand de Jouvenel, Alexis de Tocqueville, Gambetta, Kelsen, Hauriou, Hayek, Mendés France, Rousell, Gramsci, i tans altres de diferent ideologies i pensaments en situacions com la que vivim a Catalunya i Espanya. Pels catalans ara ja és clar que no volem llops aprofitant silencis de l'arbre caigut. Hi ha qui ha cregut que la roba bruta es rentarà a casa. Però d'altres volen fer llenya de l'arbre caigut. Segueixen predicant sense donar blat.