Pujol, objectiu sensible

El President Pujol és com un arbre caigut. Ara s'en vol fer llenya. Però han encès un foc al seu costat que és el de l'anticatalanisme militant. Ja sabem que les coses de la política no són dolces, sinó ben cruels. El vell president ens ha deixat estabornits. La sorpresa de les seves explicacions i demanar perdó publicament ens ha fet pensar immediatament que volia tapar alguna cosa. La supèrbia del poder caiguda per un frau fiscal i la mentida permanent de la seva realitat econòmica i l'ació depredadora amb negocis de tota una família assentada en el poder màxim de Catalunya que és el que ha tingut estat judicial i màxima polèmica informativa. La confessió del vell president ha donat ales als partidaris de l'unionisme per sortir atacant, amagant també les seves porqueries. Haviem comés l'error d'identificar els Pujol amb Catalunya. Jordi Pujol era el referent obligat. Però caiguts els Pujol, ha de quedar clar que no caurà Catalunya. Ara tenen una persona contra la qui llençar els cohets de la indignació i la decepció ben exteses a Catalunya. Cal per[o separar el fet catalanista del fet del frau fiscal i l'engany. Sembla el cas Cambó, del que mai no hem sapigut i es parla de l'origen de la seva fortuna. Ara però es poden saber moltes coses, i s'han de saber. L'important no 'es tenir, sinó com s'han generat els beneficis o capìtal de que disposava familiarment i perquè no s'han pagat els impostos corresponents, mentre els ciutadans estem sotmesos a un control fiscal com mai. És sorprenent que això es decobreixi ara, per la seva pròpia iniciativa quan Catalunya ha iniciat la llarga marxa per la seva sobirania nacional. Han passat més de 30 anys sense cap control no revisió de comptes i declaracions. Cal preguntar-se com ha sigut Possible. Pujol no és l'únic arbre caigut. La llenya pot ser a més dolenta si els arbres corcats eren al costat, a dreta i a esquerra. Amb en Pujol acaba la política clàssica i comença el temps nou, el de la república dels ciutadans, contra la misèria, la rutina,la injustícia social i la opressió, la desigualtat i la manca de progrés. La transparència que promet la casa del rei que també està per veure, ens dona avís de que el secretisme del poder, el silenci i fer les coses d'amagat ja no serveix. Encara que no creiem en el futur monàrquic, és prou evident que el jove rei d'Espanya vol canviar les coses i allunyar la família del poder dels negocis privats, serà allunyar la corrupció. Esperem que sigui real. Exemple a seguir a Catalunya també. Cal entendre la situació i no deixar-se portar per la demagògia fàcil del blasme.