Bons i rics en la cultura del poder

Qualifique massa sovint la gent per la seva riquesa i no per la seva bondat. Com deia Séneca, perseguim el diner amb torment i el posseïm encara amb més torment. Fem miserable els guanys quan ens perdem pels beneficis de la riquesa. No som com els nens que es contenten amb les pedretes trobades a la vora del mar, nosaltres enganyem els nostres ulls amb riqueses i ornamentacions en or, estatues i grans edificis que no son més que l'expressió de la mentida social, la cultura del poder. Estimem els nostres vicis i defectes i els defensem com si fossin veritats absolutes. Però som febles davant les dificultats, com ho eren els avantpassats i seguim destruïnt la mare naturalesa fent mal ús de les seves forces. Encara es dubte que la saviesa sigui un be sense forma material, és incorporal. Encara n'hi ha que creuen que la felicitat és l'apropiació dels bens dels altres, viure fora de la llei i de tota moral, imposar condicions de vida pròpìes dels esclaus que tan hem condemnat, destruir la saviesa. No som capaços de sentir-nos rics tenint el que és necessari, fugim de la bondat i l'honestedat, obrim el pas a la corrupció i la vida feta sobre la falsetat. És la cultura del poder, no la cultura de l'humanisme qu'ensenya ajudar a qui pateix fam i fred, fugir de les aparences, defensar la llibertat de tots, no despreciar els pobres. fugir dels rics que parlen de justícia per amagar la seva manca d'honestedat.