silenci com a la tardor

No ha deixat de sorprendre que el President del Govern espanyol no hagi volgut donar una roda de premsa en acabar la reunió amb el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, o que no hagin comparegut junts els dos presidents després de la reunió. Podien haver dit el que ens han dit els mitjans, que no hi ha acord en la consulta, però si diàleg. Dona la sensació que la manca d'acord en la consulta, que ja esperavem i dionavem per segur que no hi seria, els ha distanciat més del que ja estaven abans de la reunió. A més no deu haver agradat gens el paquet de mesures que demana la Generalitat al Govern espanyol. Havien de pensar a la Moncloa que els catalans no van a Madrid a no resoldre res. Però el president Rajoy no ha donat solucions, no ha fet propostes. S'ha tancat en la seva peculiar interpretació retroliteral de la Constitució, que considera il·legal tot el que no signifiqui submissió i obediència cega. No ha sentat gens bé a Catalunya aquesta manera de fer, i menys que la explicació del que no ha escoltat ni vist l'hagi donat la presidenta del PP a cartalunya llençant missils dialèctics contra el catalanisme. Donava la impressió de tenir totes les facultats d'atac obertes. Per la nit a més ha a apregut en el programa de la 13 "el cascabel" dient el que li semblava la qüestió catalana i l'escàndol Pujol, tot confús, sense limitacions, amb el somriure típic de les esclaves de Maria. Per una altra banda la ex nòvia d'en Jordi Pujol Jr. anava dient que hi ha molt més del que es diu i afegeix un zero al ja descobert. I ara se sap que va donar un ordinador amb informació als serveis d'investigació. La família Pujol estava doncs touchée en el punt fonamental i la noia pensava fer trontollar no sols l'imperi, sinó també les idees de l'imperi. L'escàndol posat en evidència d'un president corrupte autoconfés abans de conèixer els resultats de la investigació oficial, després de tants anys de ser-ho ens ha deixat bocabadats. Els silencis s'han fet ara en totes les qüestions. Sembla que la tardor hagi arribat anticipadament. Quan arribi setembre, com deia la cançó, molts deixaran el silenci de banda, parlarà el poble, L'11 de setembre és el dia de l'autoconvocatòria anyal per dir el que pensem. Com sempre serà la ciutadania la que donarà la solució, sense revenges, sense perdre el sentit comú. Deixem la follia per els que no entenen l'esperit català. Tots sabem, i el govern espanyol també, que la Constitució de 1978 és morta i ha acabat el seu recorregut històric.