reaccionaris i blindatge polític

Ens pensavem que en farien alguna per intentar blindar els seus càrrecs mentre ens tenien distrets amb el seu silenci i negativa a la consulta, a recordar-nos que el rei d'Espanya no pot parlar amb Catalunya de la qüestió catalana. Ens tracten com barris perifèrics en crisi. En totes les històries hi ha una història bruta de la que no s'en parla. Reis i Papes enverinats. Però què és això? Mai a la vida. La gent es mor per malaltia o per què Déu l'ha cridat. Hi ha una història que es fa per denigrar i envilir els que no diuen si senyor a tot el que se'ls posa per fer. Aquesta situació continuada no és una raó per tolerar els fets, la corrupció, la por a l'escàndol, les conseqüències polítiques del chanchullerismo que enverina la vida política alimentant conspiracions. Ara doncs uns quans conspiren contra tots els demés. No volen trencar amb la mentida. Ja ho va denunciar l'expresident francès Nicolas Sarkozy en el seu llibre <> publicat a França l'any 2006 i per editorial FOCA a Espanya l'any 2007. Sarkozy criticava els socialistes per què deia que volien repartir riqueses que no existien, augmentar el salari mínim, les prestacions socials, els funcionaris, les vivendes socials. Però reconeixia que millorar la vida dels demés és una qüestió d'interès de la mateixa societat en conjunt, de la cohesió i equilibri social. I deia que abans de distribuir s'ha de crear riquesa. Però és clar que rebent municions econòmiques de les grans fortunes i d'algun dirigent extern a la pàtria servia per tapar realitats, paralitzar reivindicacions i crear-ne de més desafortunades. El dinamisme econòmic, la competitivitat, la millora de les condicions de treball no es podien conseguir alliberant fiscalment les grans fortunes, rebaixant els salaris, o com s'ha fet finalment, suprimint regions a la vella França per ajudar a reduïr la despesa pública. Cal no oposar la mentira a la veritat.