geriàtrics per els partits

Hi ha una política que molesta, unes organitzacions que fan nosa, uns dirigents que no agraden o no fan el que altres voldrien. Interessa l'acció, no la reflexió. I l'acciò és ara democràcia,reflexió és conservadurisme. Tesi, antitesi i sintise, tot a la vegada és el que val. No cal debatre, no cal discutir, no cal escoltar altres plantejaments. El que importa és el que diu el dirigent, el líder o la lideressa. El que importa és la mobilització amb uns objectius d'ocupar el poder. Per guanyar unes eleccions caldria trobar els punts d'entesa entre organitzacions del mateix color. Però els nous no volen els vells. L'experiència del passat no interessa. Votar i no resoldre les coses és el que creuen que han estat fent les esquerres els darrers anys. Escombrar organitzacions que diuen velles sense tenir en compte que tenen gent jove al davant és l'objectiu. Però no compten amb l'electorat que també pensa i és el que decideix. I no veuen que l'electorat no actua verticaloment. Una esquerra que només vulgui enviar velles organitzacions polítiques al geriàtric i desterrar la vella política sense un pla clar de govern transparent és una invitació a que l'electorat voti dretes. Voler destruir els partits d'esquerres és una manera equivocada de creure que és crear condicions objectives per okupar la revolució. No pensen que avui és un error desentendre's de la via evolutiva. Una democràcia sense paretits és inviable. Els moviments en són tan sols un complement. No vencerem la intolerància amb la intolerància.