guanyem Catalunya primer

La gent de Guanyem Barcelona es va presentar en societat davant de molta gent d'esquerra amb diferents identitats, amb un manifest i un acte públic ahir tarda amb el recolzament de mebres de podemos i Esquerra Unida i Alternativa. Van defugir tractar el tema o reivindicació de la consulta prevista pel 9 de novembre. Parlen d'enfortir el teixit social i encapçalar l'anhel de democràcia real. Denuncien la incapacitat de la política actual que qualifiquen de vella i no dona resposta a les necessitats de la gent. Denuncien una política d'elits que se senten impunes i no esmenen els seus errors. Consideren elits els conservadors i no volen veure que a l'esquerra també n'hi han que es volen superposar a les classes treballadores. Parlen d'unes majories que no tenen i parlen de reapropiar-se de les institucions. Fugen de parlar dels partits polítics, no els troben valor instrumental davant la ciutadania que veuen en el seu imaginari. Les institucions no veuen que qui les té és per què les ha guanyat en unes eleccions o ha sigut capaç de formar la majoria amb pactes i coalicions. L'experiència necat/ERC/Catalunya SI, socialistes indepoendents i democristians ni la valoren, a diferència dels electors a les recents europees.. La majoria en el seu somni esdevé tan imaginària com el <> de Molière. Hi ha un error de plantejament inicial. Senyalen Barcelona com un espai decisiu per impulsar la rebel·lia democràtica que creuen representar. Estarem d'acord en l'existència de unes insultants desigualtats i una democràcia segrestada pels poders de la connivència entre poder i diners. Defugen fer coalicions, sinó construir nous espais. L'objectiu prioritzat és construir una ciutat diferent, imaginar i transformar. Però aquesta construcció que senyalen no aclareixen si serà assamblearia o dirigida per la vanguardia directora i arrimats. La construcció de l'esquerra nova no es pot pensar sense contribuir a la confluència de les esquerres catalanes. Però aquesta confluència no pot ser amb posicions dominants, amb vanguardies revolucionàries, sinó amb el compromís d'avançar en el procés de cohesió política i social, a més de respectar l'estat de dret. En la sociertat moderna, prescindir de l'estat de dret és prescindir de la democràcia. Una cosa són les declaracions polìtiques, les interpretacions i una de ben diferent les possibilitats de bon govern per tota una societat, inclosa la que pensa diferent. L'imaginació és necessària, però el poder no és sols cosa d'imaginari. No vivim aïllats. L'autarquia i la majoria absoluta són sempre males conselleres. Oblidar que la capital no és Catalunya Estat sinó tant sols la capitalo centralitat d'un país que exigeix un nou començament amb el treball conjunt per canviar models de govern, fer que permetin viure millor a la gent i més llibertat i igualtat d'oportunitats, seria un error difícil de subsanar i esmenar. Catalunya primer, cal no deixar-ho per un segon terme. Ciutats contra Catalunya seria un error, esperonar ciutadania contra partits, també.