un món indiferent

Que tinguem cinquanta milions de desplaçats al món, sigui pèr guerres o per fam, ens deixa indiferents. No deixarem de menjar coques de Sant Joan ni obrir ampolles de cava. La notícia no té més trascendència que la que li vulguin donar els mitjans de comunicació. La distància entre els desplaçats i la realitat de la societat abundant amb els ideals és creixent. Com les paraules que comencen a perdre la inocència quan es vol emprar la paraula unitat com a contrària de la diversitat i el pluralisme, donant sentit al monolitisme i a la uniformitat. Es perden els grans principis i valors. Els drets dels demés no interessen. Sempre hi ha polìtics a punt per recordar-nos que qui té el poder decideix, que la sobirania rau en els que tenen la majoria parlamentària. La generositat pels damnificats dona pas a la descoordinació i l'ineficàcia dels ens internacionals. La cultura es limita a allò que és exòtic i dona diners. El que importa segueix sent el control de la llei, no la cultura, el saber, la tecnologia, la innovació. el món és diferent segons tinguem o no petroli, gas i liti. És el poder el que importa, no les persones. És el poder, però no la dignitat.