crisi també a l'esquerra

Hi ha un sector de l'esquerra a Catalunya que no sap on va. Una esquerra que es diu socialista i ha demostrat a las Cortes españolas no ser republicana ni catalanista, disposada a pactar amb els conservadors el manteniment del sistema monàrquic i a impedir l'exercici del dret a decidir dels catalans. Hi ha una esquerra que fluctua entre l'unionisme i el federalisme i no entén el dret a decidir. Hi ha una esquerra que no decideix on va per què de fet no ho sap. Hi ha una esquerra que busca lider quan el que ha de buscar és identitat. Hi ha una esquerra que està plena de personalismes i distreu l'atenció ciutadana, pitjor: confon l'opinió pública. Tots volen i dolen. Tots volen ser el primer de la classe, i a l'esquerra el que compte és el debat i la reflexió a la classe, no el primer de la classe dels antics parvularis elitistes que formaven voltors, que no te per què ser-hi si es treballa col·lectivament. Pensar en el primer ens torna al passat, al dirigisme, als nuclis durs, a la antirenovació. Hi ha una esquerra que parla de socialdemocràcia però no defensa la democràcia social. Hi ha una esquerra que encara no ha entès que s'ha d'anar més lluny de les paraules i les proclames. Lluitar contra les desigualtats socials, l'economia especulativa, la política de castes, l'endollisme i el clientelisme, l'abús dels empresaris sense escrúpols que abans acomiaden treballadors i redueixen sous que sacrificar part dels beneficis, la caiguda dels serveis públics, la privatització dels serveis públics, l'endeutament de l'Estat a càrrec dels ciutadans per tapar la mala gestió financera dels amics banquers, la reducció de l'educació a la gent amb possibles, l'allunyament de la justícia del poble al que ha de servir. No posar l'atenci`+o als temes de lluita i discutir-se el poder i el protagonisme dins de les organitzacions és el gran error de les esquerres actuals. Hi ha una esquerra que només escolta monòlegs i discursos. La renovació és necessària, recuperar les idees posades al dia. La superació de la crisi és possible amb humilitat, diàleg, debat, reflexió, reconstrucció al costat del poble. Fem vots per què les imperfeccions d'uns quans no impedeixin obrir els ulls als demés.