partits i països que no són marques

Un dels errors de les democràcies de perfil baix és inventar marques de tot. La marca és la consolidació legal del monopoli del dret de disposició i explotació d'alguna cosa, i resulta que els països i els partits no són coses comercialitzables. La marca la fan els partits de govern amb l'afany de distingir excel·lències imaginàries. M'arriba ara a les mans un llibre de viatges d'un estranger per les terres de la península ibèrica durant el segle XVI. El seu relat ens parla del regne d'Aragó diferenciat del regne de Castella sota els austries. Eren fets, no marques. Els partits com els països no poden ser marques. Parlar de marques és vooler portar deu milions de pernoctants a Barcelona per exemple. No sabem si voldran ensorrar la ciutat sota el mar com està passant a Venecia, però que conseguiran abans que els concertistes de rock dur de Can Vies que els habitants de la ciutat marxem a viure fora, és un fet. L'invasió turística de Barcelona és perceptible aquests dies a l'eixample, gent amb mapes a la mà, mal vestida, menjant qualsevol cosa a qualsevol preu a terrasses escura butxaques del Passeig de Gràcia. La democràcia és la convivència però les invasions de turistes per onades no hi tenen res a veure, doncs no participen, s'aprofiten de tot i venen a despeses pagades amb el dret de crítica i de desvalorar la vida real. La vida polìtica pateix un sacssei nou amb la fi anunciada del bipartidisme i la constitució de noves majories de coalició. Poc imjporta que un partit de dretes guanyi unes eleccions, el futur tant a Espanya com a Catalunya està a les mans de les esquerres avui en reconstrucció. El més important avui és el resultat de l'enqueste que publica El Periódico en la seva edició d'avui: només un 11% d'espanyols seria contrari a l'exercici del dret a decidir dels catalans. Aquersta enquesta és la confirmació de que la marca Espanya ja no és cap atractiu per a la ciutadania que vota. Ara per ara no és altra cosa que un producte turístic en desgast i a baixos preus. Amb els partits polítics si fa o no fa ha passat el mateix. Tornen les organitzacions de les idees i la gent no contaminada. Els sentiments i les idees no són definibles com a marques.