cap el final de l'autarquia dels partits

Cercles tancats, endogamia, sectarisme, corrupció, amiguisme, conveniència, intolerància, caciquisme de barri, control del pensament i de l'expressió de grup ha sigut uns quans dels molts defectes dels partits com organització que els ha desacreditat davant l'opinió pública. Ara han aparegut noves formacions d'esquerres que volen reconstruir l'espai amb aportacions de gent que no busca càrrecs ni formar empreses de treball temporal o permanent a travers els partits. Tornen els impulsors de les idees i del pensament. Tornen els que volen integritat, honestadat, claretat, joc net. Tornen els que no accepten manipulacions de cap mena. Tornen els que creuen en la intel·ligència del poble, els que volen tornar el poder a la ciutadania que es la veritable posseidora de la sobirania política. L'autarquia actual dels partits dits clàssics només podrà acabar si el control del poble és efectiu i s'impedeix accedir a les llistes electorals als que no acreditin joc net, roba neta i conducte honesta, els que no acreditin solvència de pensament, haver treballat o com autònoms o com a treballadors assalariats i defensors dels companys de feina, sense acceptar bufandes tapaboques. Els senyorets que s'abstinguin, doncs ja tenen el seu lloc a la dreta. L'esquerra s'ha de doinar pressa a obrir els nous camins d'entesa i tornar la il·lusió de luita per la justícia social al poble. L'esquerra s'ha de posar urgentment al costat dels quye pateixen, compartir la seva sort i ajudar-.los a sobreviure i sortir de la trista situació dels que ho han perdut tot i caminen cap a una nova esclavitud. L'esquerra ha d'impedir que s'instauri una esclavitud de fet.