què queda?

Sembla que no quadren els numeros, i amés ens trobem amb eurodiputats i el Ministre d'Hisenda rewfugiant el seu estalvi en sicavs sense declarar ni pagar impostos algun d'ells com la ex socialista de unión, progreso y democracia. Tampoc hem vist que la solució sigui baixar l'import real de les indemnitzacions per acomiadament introduint una retenció per IRPF i no perseguir el frau fiscal ni modificar l'estatus fiscal de les sicav. Novament és el sector treballador i l'estalvi qui carrega amb el cost del romanent de la crisi, les necessitats de l'Estat. Per acabar-ho d'arreglar o espatllar encara més, socialiates i populars presenten com a candidat a president de la Comissió europea un senyor conservador que no ataca ni condemna el funcionament de paradisos fiscals a la Unió Europea ni en el seu propi país. Ara descobrim que el Sr. Ruiz Mateos té comptes a Suissa amb el Sr. Barcenas, però no ens expliquen el vincle amb el partit popular si existeix ni l'origen dels diners trobats o que ja han volat a d'altres destinacions. Per televisió ens assebentem de la detenció de la Junta de Govern d'un Ajuntament de platja per irregularitat ecinòmiques i hem vist també avui sindicalistes a Sevilla amagant-se de les càmeres. La corrupció desacredita el règim, les institucions i les persones. Les idees no serveixen per combatre l'egoísme i la mentida social. Gent rebel i crítica té molt a fer però corre el mateix risc d'entrar en intoleràncies i corrupteles de classe i no garanteix la llibertat dels governats i dels governs constituïts democràticament, que és essencial per què la democràcia pugui funcionar amb total transparència. El futur és la llibertat, no la revenja social ni la intolerància, la incomprensió o la apropiació de les institucions com qui okupa una escola o un cap per mostrar la seva rebel·lia i enfortir-la no millora la vida dels demés ciutadans ni anima la democràcia. Rebel·lia i violència afegida sense revolució no serveix ni porta en lloc. ´ Es demostraciò d'incivilització. La civilització europea no admet avui el fenòmen de 1917. Però obrir la informació i la participació de la ciutadania, tornar-li el poder que les lleis, institucions i els partits clàssics li hen prés és precisament el que s'ha de fer. Aquesta és la rebel·lia que toca ara.