cultura de crisi, despilfarro de l'Estat

Cada dia agafa més força l'evidència d'un Estat en crisi que ha trobat com a solució sorpresa la del canvi de rei programat amb temps per posar en marxa tot el dispositiu de seguretat de l'operació. La pompa i desfilades seran ara coincidència, com avui, dia de les forces armades. Però el protocol ha sigut perfectament estudiat i preparat. Poca importància tindran les manifestacions i crítiques contràries a la monarquia. Els primers en callar seran els partidaris d'una dreta republicana amb majoria absoluta al Congreso de los Diputados. Saben que si la operació surt be i coincideix amb una lleugera millora econòmica per l'estiu, no tindran cap importància els moviment republicans d'esquerres i el poble seguirà fent el de cada dia, lluitar per la supervivència en una cultura de crisi permanent. De la impotència democràtica a la pobresa com a conseqüència d'una austeritat imposada per nuna crisi que va començar sent financera es va transformsar en una crisi de solvència dels Estats. Els Estats no gaudiuen de possibilitats per fer front a les seves obligacions, i Espanya va optar per augmentar el deute i retallar els serveis públics i la societat del Benestar a més de soportar una balança comercial negativa. De la crisi econòmica a la polìtica fou un no res. La solució final, canviar de rei i seguir sense canviar res més a l'espera de noves inversions estrangeres.Caldrà veure ara quina és la factura del canvi i qui el pagarà. En plena campanya de la renda, ara caurà un afamat jugador de futbol i algun artista més, i per què no, més empresaris defraudadors. Pagarem amb il·lusió a l'espera d'una rebaixa d'impostos de les empreses que no vol la Comissió Europea que ens recomana en canvi pujar l'IVA. Caldrà esperar a veure que decideix la nova Comissió després de les recents eleccions europees. El que cal és acabar amb la cultura del despilfarro de l'Estat i preparar una nova cultura per dinamitzar la societat.