un guió previst, republicans absents, falsa diversitat
by
Pau Miserachs
/
dijous, 19 de juny del 2014 /
Posted in
banderes,
institucions,
nacionalitats,
poder
S'ha produït el canvi de rei. I tot segueix igual. Les seves paraules, el missatge demanant entesa i unitat ha caigut en un pou buit. Uns no el compliran i nels altres no l'han escoltat, no el volen. Volen la imposició del poder de l'Estat. Es legitimen pel poder i posent la llei al seu servei com un instrument valuós de poder. Una part del poble els omplirà de goigs i vivas. Però el poble que està patint l'abús i l'atur, l'expoli i l'exclusió no anirà a la proclamació, no aplaudirà, ni aniran els aturats i els de podemos a veure la desfilada. El rebuig està per comptar. Tot ha passat segons el guió previst. Només els indubtables amb un policia vigilant cada cinc metres, els que creuen que una monarquia ho resoldrà tot. No voloien republicans, no els deixaven desplegar banderes. No hi havia cap bandera no oficial espanyola. Les baneres de les nacions no reconeghudes pel Tribunbal Constitucional tampoc hi eren. Les nacionalitats històriques com la catalana, absents d'aquesta proclamació, excdepte els Presidents que hi han anat per raons institucionals com espectadors i sense cap aplaudiment ni mostra d'aprovació. I a seguir treient diners de les institucions autonòmiques, a seguir retallant competències, a seguir ofegant l'economia catalana, a seguir intentant destruir la llengua i la cultura catalanes. Els ministres del govern espoanyol no far4an cap cas del que ha dit el nou rei enm el seu discurs. La diversitat és quelcom imaginari a l'Espanya de la bandera única. Els voltors del poder ja han vist la carnassa per menjar. El nou rei va massa de front i vol canviar actituds. No els interessa el que diu el nou rei, sinó el que li poden treure i que els aguanti la festa del poder. Li seran més lleials els republicans que els declarats monàrquics, els primers traidors. Ara només manca que facin una llei de punt i final per tapar els casos Gurtel, Barcenas, Noos i el que faci falta. El nou rei no ha dubtat en recordar que és princep de Girona tot i sabent que el Municipi el rebutja. Veurem que fa amb el comtat de Barcelona. Un discurs, per molt emotiu que sigui no justifica la despesa de la institució monàrquica ni el montatge de l'acte despullat de presència europea i vestit amb la presència tant sols d'un rei no demòcrata enderrocat per un cop republicà al seu propi país. CAl que aquest nou rei no es segueixi equivocant de discurs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada