Construir el diàleg de transició a Euskal Herria

Existeix una demanda de canvi de les condicions de vida actuals, d'alliberament de la situació deprimida dels treballadors, els aturats i els que no troben la seva primera feina; de respecte a la dignitat humana en les relacions laborals i en el tracte a rebre dels serveis públics. Les nacions catalana i basca són rebutjades i desconegudes com a tals pel Govern espanyol, entestat en silenciar-les i proclamar la pàtria única amb una lectura restrictiva de la Constitució de 1978. Al País Basc, nacionalistes i esquerra abertzale, davant la renúncia d'ETA a la violència, valoren l'oportunitat d'acabar amb el temps de conflicte i aprofundir en el futur democràtic, de construir la pau. Es vol una solució al conflicte que va arrencar sota el franquisme que promogui la reconciliació des del respecte mutu, sense vencedors ni vençuts, amb una justícia de transició. L’esquerra abertzale demana la constitució d'una comissió de la veritat, internacional i independent, com a instrument per a conèixer el que ha passat. Vol que el poble sàpiga la veritat amb un diàleg en el que s'impliquin tots i totes. Demana el compromís de servir-se de mitjans democràtics i exclusivament pacífics per a resoldre assumptes polítics. Demana la renúncia a l'ús de la força i acceptar que tot projecte polític democràtic és legítim a Euskal Herria, i que ha de poder ser materialitzat si la voluntat democràtica majoritària ho decideix. Cal reconèixer i respectar la societat plural, acceptant l'existència d'una realitat històrica, lingüística, social, econòmica i cultural que es coneix com a Euskal Herria, reconeixent el dret humà de caràcter col·lectiu a l'autodeterminaciò democràticament practicat a altres països, atorgant a la societat basca la capacitat de decidir sobre el seu futur. Aquesta declaració, que va publicar el diari Gara el dilluns 5 de març, va ser qualificada de no creïble i ambigua, mancada de sinceritat per determinats sectors, mentre que altres la van trobar equilibrada i consideren que és una aportació clara i sòlida en el camí de la convivència normalitzada. El ministre de l'Interior va dir que “el que ha de fer l’esquerra abertzale és exigir a ETA la seva dissolució, com els exigeix ara la totalitat del Congrés”.