El camí de la pau

L'expresident Pujol considera que el camí de la independència és l'únic per a evitar la desaparició de Catalunya. Ho va dir fa un any en la històrica conferència “Residuals o independents” que després va publicar en forma de llibre. El proppassat 8 de març, ho va tornar a dir a ESADE, donant per superada la doctrina del nacionalisme català. Pujol no considera viable el marc espanyol en les condicions en les quals ens volen fer viure. Ens han ferit la dignitat, deia. Va demanar que no s'apaguin mai la nostra fe ni la nostra esperança. El conflicte amb l'Estat espanyol, un Estat que perd impuls, és polític. Tothom ho diu. La sociòloga Marina Subirats acaba de publicar un llibre que es titula Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Penso que avui s'hauria de titular ‘de la llibertat a la misèria i l'opressió’. Els temps han canviat, però les relacions laborals més que mai, reforçant el poder dels patrons i els governs i la submissió dels treballadors i els funcionaris. Passa el mateix amb els partits polítics dependents, com el PSC, però amb la diferència que el socialisme català pot independitzar-se del sucursalisme al que es troba lligat i tornar a la forma inicial de 1977 -com proposa el professor Pere-Oriol Costa- però disposat a formar un centreesquerra catalanista. I que no parlin del perill de dividir o no la classe treballadora com a excusa. La classe treballadora ha perdut la consciència de classe, vota la dreta en ciutats tradicionalment d'esquerres, com a càstig a un partit socialista que, entenen, els ha defraudat. S'ha de confiar en la capacitat de la societat per a regenerar la política. La nova societat ha fet seus els valors del pacifisme i del respecte als altres, intentant fer front als depredadors i als corruptors. La societat s'ha de pronunciar contra l'art d'ignorar els pobres i aplaudir les utopies. Ull, però, amb la llei del mercat que pot produir -i de fet ho està fent- la societat aganada més gran de tots els temps, més que per les plagues d'Egipte. Potser que aquesta mena de canibalisme polític que patim espatlli l’evolució de la nostra societat pels camins de la pau i el diàleg. Les imposicions, els abusos, la dignitat ferida per un conflicte permanent, no han d'impedir la refundació del catalanisme. Que trobem el camí de la independència en pau, amb il·lusió i esperança.