La nostàlgia dels dissortats i desacomplexats

Va ser la Nit de la Fundació Irla 2012. Atorgaven a la sala gran del FAD, de Barcelona, els premis Memorial Francesc Macià, Memorial Lluís Companys i el Premi d'Assaig Irla. Van ser guardonats la gent de teatre de la Xarxa Alcover de Manacor, la directora de la cooperativa Àbacus, Mercè Fluvià, i Mònica Terribas. L'obra L'invent de l'espanyolitat, dels menorquins Lluís Garcia i Imma Grande va guanyar el Premi d'Assaig. Varem escoltar parlaments de tots ells. Va cloure l'acte Oriol Junqueras. Una mica més tard, un dirigent de la UGT donava una xerrada sobre la reforma laboral en un local d'ERC de l'Eixample. Del que van dir tots plegats, vaig treure algunes informacions i conclusions. Els aturats a Catalunya sembla ser que ja són uns 750.000, amb una previsió d'arribar als 900.000 en un any, mentre que els sindicats disposen d'una afiliació no superior al 12 per cent dels treballadors. Per tant, els sindicats de treballadors no tenen la força que puguin tenir a d’altres països europeus. La raó l’hem de trobar en el desinterès de la gent en la tasca sindical, doncs els comitès d'empresa i els enllaços són triats en eleccions on voten treballadors sindicats i no sindicats. El fet que no sigui obligatòria la sindicació per a gaudir dels avantatges dels convenis i acords entre sindicats i empreses dificulta el creixement i la força sindical. El model sindical actual ve dels Pactes de la Moncloa, un model d'afiliació baix. La legislació laboral franquista era més protectora del treballador que l’actual. La feblesa dels sindicats dificulta una oposició dura a les pretensions del Govern conservador i contra la tragèdia social que vivim. La reforma ultracapitalista de les normes laborals, com assenyalen els dirigents d'UGT, facilita la temporalitat indefinida, gairebé l'acomiadament lliure, i no genera confiança. Els contractes temporals ja són més del 40 per cent i creix la bossa de pobresa. Calia defensar amb més força que el millor capital és la persona i que hi ha altres fórmules d'empresa més enllà de les del capital. El cooperativisme sembla reunir més treballadors que les mateixes multinacionals. Cal oposar-se a la política -que esperem que vindrà- de reduccions de les pensions de les jubilacions futures si el Govern acorda que en la pensió es calculi tot el temps de cotització i treball o es redueixin les prestacions per l'atur i a més els sous. És el capitalisme que destrossa l'economia social. El Govern promou l'antisindicalisme i sap que la vaga general precipitada pot fracassar: és una manera de prendre la mida a la situació. Hem de donar-nos compte que el primer que va parlar de vaga general com un fet accidental que passaria va ser el mateix president Mariano Rajoy. I és veritat, dins de tres anys, qui recordarà la vaga general del dia 29 de març de 2012?. El model de vaga programat pot no ser l'adequat. Potser s'haurien de fer vagues per sectors en lloc d'un pols de força i poder sindical com un contrapoder. Els sindicats han de denunciar també les empreses que no són productives, que segueixen potenciant la bombolla i que només són especuladores i negociants. Molts que ja sumem anys tenim ara nostàlgia de moviments socials més actius, malgrat que seguim somniant amb el futur desacomplexat i obert a tots els que viuen i treballen a Catalunya que la Televisió de Catalunya ens presenta i promou.