Transició nacional i pactes

La televisió espanyola desconeix els diaris en català. Quan parla de la premsa nacional tan sols menciona els diaris editats en castellà a nivell de tot el territori. Ni El Punt Avui ni l'Ara ni el Diari de Girona, el Diari de Sabadell o el Diari de Terrassa, ni Gara ni el Diario Vasco ni Diario Sur ni La Provincia ni El Día, Canarias 7, Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, Última Hora, La Nueva España, La Voz de Asturias, La Voz de Galicia, El Correo Gallego o El Ideal Gallego, entre molts d'altres. Televisió Espanyola, suposem que per afany de simplificar la informació pel fet de disposar d'un espai de temps molt limitat en els seus informatius, dóna només una part de la informació que segurament ha de rebre. Comparar els informatius d'una televisió com la catalana de TV3, al migdia, i seguir després la primera cadena de RTVE sens dubte que ens farà entendre que existeixen diferències substancials en la qualitat i contingut polític dels informatius. Avui RTVE, centrada en les novetats polítiques del govern espanyol, hi dedica molt de temps. Aquesta televisió repugna la sensibilitat catalana, la sensibilitat democràtica. Tot en castellà. I reben premis. No s'entén. A Catalunya, en canvi, és cert: Mònica Terribas ha fet una televisió desacomplexada, de qualitat, democràtica i oberta. Ja ho va ser des del primer programa, aquell amb què es va inaugurar la cadena amb l’emissió de la pel·lícula Alba zulú, aviat farà 30 anys. Els objectius i finalitats de les dues cadenes públiques haurien de ser els mateixos en definició o clau democràtica. Però no ho són quan una desconeix sistemàticament l'existència dels idiomes català, gallec i basc. Comptades són les ocasions en que donen notícies de dirigents catalans o gallecs que parlin en el seu idioma nacional. Perdó: segons el Govern espanyol, ara serà idioma o dialecte regional. Es parlarà de nou de regions en els informatius del temps i es desconeixerà l'existència de nacions amb personalitat pròpia i diferenciada de la castellana al mateix territori del Regne d'Espanya. La monarquia també s'ha pronunciat per una unitat "indissoluble" d'Espanya com a nació, durant la commemoració del bicentenari de la Constitució de Càdis de 1812. La monarquia espanyola ha repetit sempre aquest missatge que va afirmar per la força de les armes i la repressió la dictadura franquista i ha repetit la Constitució de 1978, arrossegant en un mateix destí unitat territorial, lingüística i monarquia. I en aquesta situació es pronuncia un eslògan esperat per molts que també podria ser el nom d'una llei: "transició nacional". Per la seva banda l'expresident Pujol ens recorda que vindran temps difícils, que Catalunya i Espanya són incompatibles, que la Constitució ens ignora, que o som independents o serem residuals fins a desaparèixer com a poble. Aquesta confessió pública, fruit d'una evolució natural de les idees -i no és l'únic que creu en la necessitat de dotar a Catalunya de sobirania plena-, s'ha d'agrair i l'honora. Pujol és avui un benvingut a la lluita contra el sistema. No importa l'edat que tingui, és un home lliure que creu i defensa la llibertat nacional de Catalunya. Ara, també seria necessari que els seus seguidors i el Govern del seu partit a Catalunya acordin disposicions i normatives favorables a la justícia social i passin de la contenció a la inversió que afavoreixi el moviment econòmic i el creixement. Amb les fusions bancàries no n'hi ha prou. S'ha d'afavorir la llibertat de fer i d'internacionalitzar-se dels emprenedors, les cooperatives, les empreses que resisteixen i són solidàries amb els seus treballadors; cal lluitar contra la corrupció i practicar una política informativa oberta i sense secretismes. Cal fer Catalunya. Fer el gran pacte cap a la transició per la llibertat nacional.