El caciquisme, en plena forma

Mentre el poble mostra la seva rebel·lió contra l'austeritat imposada pel Govern, s'anuncia que Espanya patirà aquest any un atur del 24 per cent de la població laboral, amb una caiguda de l'economia calculada pel mateix govern en l’1,7 per cent del PIB. Europa exigeix un descens del dèficit públic de tres punts i no passar del 5,7 per cent. El Govern hauria de presentar el pressupost pel curs 2012-2013 adequat a les exigències europees. Però l'objectiu és abaixar els salaris dels treballadors. El poble no vol viure en la pobresa sobrevinguda per disposició del Govern i el conflicte social ha esclatat. Però qui té el poder té el recolzament dels cacics econòmics del territori. Les fórmules estan estudiades i decidides. El Govern sap prendre decisions i no explicar-les. Han aprés la llei del secretisme que coneixem com la llei del silenci. Si divendres han d'aprovar pressupostos, és evident que els coneixen. Però no en parlen. Els presentaran un cop aprovats en Consell de Ministres, beneïts per els cacics empresarials i la banca. Joaquín Costa ja va parlar de l'oligarquia i el caciquisme. Ens va deixar un magnífic llibre explicant el problema crònic que produeix el retard d'Espanya vist l'estranger. El professor de la Universitat d'Oxford Ronald Dworking, considerat com un crític implacable de les escoles positivistes i utilitaristes, basant-se en els principis del liberalisme individualista ens recorda que se suposa que els drets constitucionals que anomenem fonamentals -com el dret a la llibertat d'expressió- representen drets contra el Govern en el sentit fort. De manera que el sistema jurídic respecta els drets fonamentals del ciutadà. I com sigui que els ciutadans tenen un dret moral a la llibertat d'expressió, el Govern no pot derogar-la ni restringir-la argumentant que la majoria estaria millor si aquest dret fos restringit. L'actuació del Govern de negar-se al diàleg sobre el que han fet a corre-cuita per a reordenar el mercat del treball, d'acord amb les exigències de l'empresariat conservador, és una dura limitació a la llibertat d'expressió dels treballadors i suposa la separació de la societat en classes -uns dominants i altres els dominats- i l'inici d'un conflicte gens favorable per la democràcia. El Govern oblida que la Constitució no diu que el poble haurà de patir sense protestar les conseqüències dels errors i capritxos dels banquers, els empresaris i els Governs conservadors que no escolten la veu del poble, ni la dels sindicats, ni la de les minories, ni a la oposició. Com Dworking, ens hem de preguntar també el per què la Constitució interpretada per un Govern conservador té el poder de crear o anul·lar drets, doncs existeixen drets bàsics anteriors a la Constitució. Els principis de l'equitat tenen el seu lloc i ha d'existir un esquema de principis que permeti l'existència de normes particulars. El camí del Govern sembla el de la imposició i la paraula forta. La Constitució, el nou instrument de governació.