Propòsits per a una ‘big society’

Segons diu el professor de la Universitat de Maryland William Galston, una societat liberal es caracteritza per l'existència de l’individualisme i la diversitat, el que entenem com a societat plural. A l'individualisme li correspon la virtut liberal de la independència, que vol dir ser responsable un mateix dels seus actes sense oblidar les obligacions de solidaritat amb els altres. La diversitat exigeix el compliment de la virtut de la tolerància. Per la seva banda, Paul Krugman, en el seu llibre The conscience of a liberal (La consciència d’un liberal), afirma que una de les paradoxes de l'Amèrica del segle XXI és que els que es diuen ells mateixos liberals són autèntics conservadors i del conservadorisme passen al radicalisme en un no res. Els liberals avui defensen institucions públiques de llarga durada com la Seguretat Social i l’atenció mèdica, mentre que els conservadors dinamiten i privatitzen les institucions. Els liberals honoren els principis de la democràcia i l'imperi de la llei, mentre els conservadors volen que el president tingui els màxims poders i van aplaudir durant la guerra d'Iraq que el president Bush empresonés gent sense càrrecs i a més permetés la tortura dels detinguts. William Blackstone, en els seus comentaris a les lleis d'Anglaterra, ja deia que la idea i la pràctica de la llibertat civil floreix en aquests regnes i l'esperit de la llibertat es troba implantat a la Constitució, de manera que quan un esclau trepitja terra anglesa es troba sota la protecció de les lleis i, en relació als drets naturals, es converteix automàticament en un home lliure. Aquestes contradiccions configuren una gran societat on els termes dreta i esquerra perden sentit, doncs el guanyen les idees de llibertat i els valors democràtics per a resoldre els vells problemes, sempre vigents, de la necessària renovació social i de la necessitat de posar les institucions al servei de la solidaritat social dels desfavorits per la fortuna i la marxa de l'economia. Sortir de qualsevol crisi exigeix una reconstrucció racional i serena de les institucions i del moviment de les idees.