El sistema, la dignitat humana i les fosses

No deixa de sorprendre la manca de sensibilitat pública de la senyora alcaldessa de València envers els valencians morts per represàlies de la dictadura. La senyora alcaldessa no vol saber res de les fosses localitzades o per localitzar amb morts sense identificar. Són morts produïdes amb violència durant i després de la Guerra Civil, després de l'ocupació de València per les tropes nacionals. Però la senyora alcaldessa sí va anar a Roma a la canonització de 226 màrtirs valencians. Es considera màrtirs, a València, les persones creients mortes per escamots republicans o jutjades i condemnades a mort per tribunals populars. Aquests anomenats màrtirs disposen ara a València, en terrenys municipals, d'una parròquia santuari dels beats màrtirs, en record dels màrtirs valencians. La reconciliació entre germans enfrontats per una desgraciada guerra s'allunya amb actes de discriminació i menyspreu com aquests. La dignitat humana està per damunt de les diferències. El creient, davant la mort dels altres, ha de demostrar la màxima generositat i respectar a les persones dels contraris. Les idees i opinions polítiques que pugui tenir la senyora alcaldessa, favorables al pensament franquista, en cap cas li han de servir de justificació per a negar la localització i lliurament als familiars dels cossos dels morts del bàndol contrari. O és que per a la senyora alcaldessa de València encara segueixen vigents els decrets i les ordres de guerra contra les persones fidels a la República, encara que ja siguin mortes?. És que pensa l'alcaldessa que no hi trobaran creients amb dret, també, a una sepultura en cementiri cristià entre els republicans morts després de l'ocupació de València pels nacionals?. Creients i no creients, morts per defensar i creure en uns ideals republicans, d'esquerres i de dretes, tenen dret tots ells a una sepultura digna. L'ajuntament de València no pot discriminar en ple 2012 els morts ni impedir que la dignitat de les persones es vegi afectada per fidelitats ideològiques que corresponen a un passat que va acabar amb el Concili Vaticà II i amb la Llei per a la Reforma Política de 1976.