La llengua parlada i escrita

Una sentència del Tribunal Suprem ha posat en qüestió el sistema d'immersió lingüística a Catalunya. Una minoria, que es pot comptar amb els dits de la mà, pretén que s'ensenyi en espanyol a Catalunya i que el català deixi de ser la llengua vehicular. Però no volen reconèixer que hi ha una llei en vigor que ni el TS pot discutir, una llei que ni el Tribunal Constitucional ha tocat. La interlocutòria de la Secció Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós Administratiu, va resoldre el passat 8 de març un recurs ordinari plantejat per un pare contra un centre docent, demanant que el castellà sigui reintroduit com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en relació al català en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori i en les comunicacions escrites, doncs el castellà és llengua oficial a tot el territori de l'Estat. La situació és individualitzada i perfectament localitzable, però el recurrent pretén que el castellà s'introdueixi d'una manera generalitzada, sense tenir en compte el cost que la seva exigència pot generar a l'Estat que representa a Catalunya la Generalitat de Catalunya. La conselleria d'Educació explica que el català no exclou el castellà, tal com prescriu la sentència del Tribunal Suprem de 9 de desembre de 2010, afegint que l'estat de la normalització lingüística de la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen garantir els mateixos resultats que en l'actualitat. La interlocutòria, en el seu raonament jurídic tercer, senyala que les pretensions lícites del recurrent en la seva concreta situació no permeten extreure des d’“una lectura descontextualitzada i literal d’una frase de la decisió de l’Alt Tribunal, un pronunciament general sobre l’ús del castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu de tot Catalunya que podria anar més enllà d’allò que, en el respecte al principi de congruència, podia haver arribat a decidir la Sala Tercera del Tribunal Suprem. És una cosa que excedeix en gran mesura d’allò que és la funció pròpia d’aquest òrgan jurisdiccional, que actua com a mer executor de la decisió dictada per un altre, i superior, tribunal”. És molt clar que el recurrent desenvolupa una estratègia radicalment anticatalana, sense tenir en compte que la mateixa OCDE ha comprovat que els resultats de les proves dels alumnes en llengua catalana i en llengua castellana són similars i lleugerament per damunt de la mitjana espanyola.