Democràcia no convencional

El Punt Avui publica, precisament avui 14 de març, un article d’en Manuel Parés i Maicas on l'autor es pregunta si vivim en democràcia. Manuel Parés demana que les eleccions siguin realment democràtiques i representatives, reconeixent que la governabilitat democràtica està en crisi greu. De fet, reconeix que la nostra democràcia no és tal democràcia (encara que no ho digui en el seu article) sinó un muntatge ple d'utopies i de mentides. Per a salvar aquesta situació, proposa posar en pràctica una política basada en el respecte dels drets humans, de l'Estat del Benestar i un seguit de mesures, concloent que la bona convivència i el respecte mutu són dues condicions indefugibles. Aquesta proposta és inviable amb una classe política com l'actual, que pensa precisament el contrari del que demana Manuel Parés. També reconeix que els líders espanyols sempre han concebut Espanya com una unitat, amb una tendència a la uniformitat; mai com un sistema divers i plural, que és el que és l'Estat espanyol. D'altra banda, el diari Gara informa que Amaiur denúncia el veto polític de la mesa del Congrés a la creació del grup parlamentari propi i demana al TC que decideixi quan abans millor. En el recurs, alerta sobre les conseqüències de la prohibició sobre la pluralitat política, acusant la interpretació de la Cambra d’arbitrària i desproporcionada. Amaiur al·lega la vulneració del dret d'accés en igualtat de condicions a les funcions i càrrecs públics. La mort de Teresa Pàmies recorda el seu darrer llibre Informe al difunt. Com diu a la pàgina 33, "cada dia neixen motius per a la lluita". I afegeix: "Podria ser l'epitafi a la làpida del nínxol que ens espera a Montjuïc". Començo a pensar que cal democratitzar la democràcia, repensar-la, reinventar-la a escala humana, ‘à visage humain’ -a imatge humana, vaja-, com dirien els francesos. I com a mostra d'aquesta asimetria, la Biblioteca Arús de Barcelona coneguda pel seu flaire masònic ha rebut l'arxiu del professor Tierno Galván, el vell professor que creia en el socialisme democràtic, que va ser alcalde de Madrid, que va donar una lliçó d'ètica en política, l'home que, tornant els ànecs al riu Manzanares, millor hauria definit la democràcia no convencional.