Sindicats indignats

El senyor Luis de Guindos ha fet unes declaracions al diari ABC on diu que la millora de l'economia es veurà a final d'any. El ministre d'Economia i Competitivitat diu que s'ha proposat centrar-se en la reducció de la despesa pública. Defensa, però, la reforma laboral que el Govern va portar a Les Corts per a la seva validació. Diu que només té un objectiu, que és el foment de la contractació. Pretén unificar la legislació empresarial a tot el territori que anomena "nacional". Però els sindicats no hi estan d'acord. Avui, diumenge, han sortit al carrer a protestar. S'ha anunciat el 29 de març com el dia de la vaga general en protesta per la reforma laboral. El responsable mundial d'infraestructures de KPMG, James Stewart, diu en un article en el mateix diari ABC que s'ha de combinar l'austeritat fiscal amb un pla d'inversions significatiu. Parla de les infraestructures que exigeixen l'augment de població urbana al món, el canvi climàtic i els desastres naturals. Mentre, ens parlen de paciència i esperança, d’acceptar sacrificis importants; no diuen que s'ha de remodelar les infraestructures obsoletes. Ens reduïm, ens retallem. Però no ens renovem. Per tant, tan fracàs pot ser la vaga com la reforma laboral. Uns destrueixen llocs de treball, creant una societat empobrida en una economia en recessió. Els sindicats han de mostrar la seva indignació: amb ells mateixos, primer, per no haver-se bellugat molt abans, en lloc de deixar que una esquerra perduda abonés la teoria de la destrucció parlant de cohesió social i Estat del Benestar, tot sabent que les retallades, la devaluació imposada per les circumstàncies i la degradació de l'economia en farien una il·lusió a molt llarg termini. D'altra banda, els sindicats s'han de mostrar indignats per no haver tingut capacitat de negociació, per no haver pogut obligar a negociar al Govern una reforma menys traumàtica. No hi ha dubte que l'abaratiment dels acomiadaments beneficiarà les fusions i absorcions empresarials i la reducció dels llocs de treball dels que puguin justificar pèrdues, encara que sigui creant empreses paral·leles. Cal mostrar-se indignats amb la situació. Cal exigir un nou sistema financer. Cal exigir una reforma fiscal que no castigui el petit emprenedor i el petit estalviador però que sancioni amb duresa a qui faci evasió dels diners cap a paradisos fiscals, no pagui impostos al territori on treballa o té el domicili real o a qui no declari el que, ja per família o per beneficis, té situat fora del territori. Els sindicats han de treballar coordinats a nivell internacional. La indignació els ha de posar de nou en marxa. Han de fer un nou sindicalisme actiu, reivindicatiu, solidari, autènticament defensor dels drets socials dels treballadors que representen. Han d’anar cap a la creació d'un autèntic poder sindical. Tots sabem que l'economia espanyola caurà més, que els acomiadaments seguiran, que som en un estat de depressió, que tindrem més recessions. Ara que el nou Govern ha descobert les bones i les males pràctiques, caldria dir-li que, seguint les recomanacions de Paul Krugman, pensi en incentivar les empreses amb crèdits a baix interès, en invertir en l'educació, en facilitar crèdits als estudiants i en fer inversions públiques, a més de promoure la internacionalització de la nostra economia. Cal evitar una situació d'obstruccionisme econòmic que faria perillar la cohesió social encara més. I els sindicats també haurien de dir la seva a més de demanar un ensenyament públic i de qualitat.