L'estat de la democràcia indefinida

Diuen que no existeix una definició de la democràcia: que és una paraula que genera confusió, que no té sentit. Es diu que la democràcia pretén englobar tot el que significa la política: l’ètica, el dret, la mateixa civilització que coneixem. Però això no significa res. A Amèrica la van definir com el règim polític del poble, fet pel poble i al servei del poble. Va ser un concepte igualitari, obert, d'una societat respectuosa amb les capacitats, la llibertat d'iniciativa i els somnis realitzables. En el món socialista, es parlava de l'home oprimit i en estat de misèria, del proletariat i de la burgesia, de l'Estat, del poder que anul·la la llibertat popular, de la llibertat i l'Estat. També es parlava de la igualtat, preestablerta per l'Estat o el partit dominant. Per a Bakunin, l'home és un ésser fatalment determinat abans que res per la natura exterior, per la configuració del sòl i per totes les condicions materials de la seva existència; determinat per les innombrables relacions polítiques, religioses, socials i pels hàbits, costums, lleis, i per tot un món de prejudicis o de pensaments elaborats molt lentament durant tots els segles passats i que es troben al néixer a la vida en societat. Aquests pensaments i prejudicis no van ser els creadors de la societat sinó els seus productes, primer, i, més tard, els instruments. Les classes privilegiades i el conjunt de la societat no volen i no pensen altra cosa que allò que tothom vol i pensa al seu voltant, de manera que les idees reapareixen de manera rutinària i servil amb modificacions imperceptibles, en gent sense iniciativa ni capacitat de rebel·lia. És la causa de la lentitud històrica de la humanitat, sentencia Bakunin en el seu estudi sobre la llibertat. Els polítics conservadors en tenen perfecte coneixement dels moviments espontanis i de com de coixa és la nostra democràcia, com deia recentment un periodista criticant que els primers candidats de les llistes dels grans partits estatals i el Foro d'Astùries -candidats a les eleccions andaluses i a Astùries- no volguessin participar en debats públics en els mitjans de comunicació de masses. No és la primera vegada. Els polítics de l'Estat espanyol que coneixem tan sols volen donar rodes de premsa sense preguntes, comunicats elaborats, imatge de masses envoltats dels propis militants. No són capaços de convocar la ciutadania al marge de les organitzacions oficials per a debatre, dialogar, recollir queixes i suggeriments. El ressorgiment de l'aznarisme en el Govern espanyol és una bona mostra de com es pot convertir en decebedora una democràcia indefinida. Som en un clar retrocés en l'exercici de les llibertats. L'Estat sempre és a punt per a substituir la democràcia participativa pel seu dictat.