Lleis més intel·ligibles i més justes

A la revista Notaria, la presidenta del Parlament de Catalunya ha declarat que necessitem menys lleis, més clares i més curtes. Realment el que necessitem són lleis més intel·ligibles i justes, socialment justes i obertes a l'aplicació equitativa. Sembla que el dret basat en les situacions d'adhesió permet les tiranies: és mancat d'equilibri. Necessitem un dret racional que posi una frontera impenetrable a l'abús. També necessitem un reconeixement del dret no escrit, del costum, com a expressió del dret basat en el sentit comú. Encara es defineix el costum com l'hàbit, el fet repetitiu, i no es vol veure que existeixen uns drets naturals, deures que graven la nostra activitat. Aquests drets naturals moltes vegades coincideixen amb el costum. Però, com deien Las Partidas, "nasce del tiempo uso y del uso costumbre e de la costumbre fuero..." O, com deia Joaquín Costa, "el costum és una manifestació espontània del dret". El Codi Civil el situa per sota de la llei. Cap costum no pot contradir una llei. Les lleis poden destruir els costums, la tradició jurídica de molts pobles abans de l'arribada de la llei escrita. El costum, seguint el dret anglès, és a Amèrica el motllo que reflecteix la vida del poble, divers pels diferents sistemes jurídics dels Estats que formen la Unió. És important saber que el Govern es basa en el consentiment dels governats, expressant-se aquest consentiment a través de representants elegits, i l'expressió bàsica d'aquest consentiment és la constitució escrita i la seva interpretació pels tribunals, trobant-se garantits els drets personals i la propietat contra tota forma de Govern. El dret privat depèn dels estats més que del Govern federal, si bé cada dia trobem més lleis uniformes, situacions de fet acceptades pels tribunals que cal respectar com a precedents. Però la primacia del dret escrit és a Europa el gran procés harmonitzador i unificador a traves de directives i reglaments. Espanya compta amb un magnífic codi civil, amb un llibre sobre obligacions i contractes ple d'esperit liberal que des de 1886 ningú no ha pogut superar ni s'ha atrevit a canviar. En un sistema democràtic modern, però, el dret ha deixar de ser una exigència de formalismes i ha de conciliar, com a Amèrica, la pluralitat de grups i les diversitats jurídiques que no siguin contràries a la constitució escrita, respectant les exigències del bé comú. La institució de la Querimònia de l’occitana Vall d'Aran, avui unida a Catalunya, és un fet demostratiu de l'existència d'un dret equitatiu i equilibrador basat en els costums i les tradicions. No oblidem que el dret no té com a finalitat les aparences, sinó els fets.