Sabotatges i violència que no fan democràcia

Finalment, s'han produït els fets que tots esperàvem: aquests tipus de manifestacions. Però el març espanyol no és el maig francès. Ni la nostra situació és la grega. Destruir, perjudicar, coaccionar els altres, no fa la revolució. El procés democràtic passa en una democràcia per unes eleccions. Encara que no ens agradi o no hi estiguem d'acord, tenim unes lleis que hem de respectar. L'imperi de la llei és bàsic en una democràcia. Podem fer la religió a mida si volem però no la llei. La societat és la que és i no la canviarem cremant la Borsa ni fent tancar botigues. Donem l'espectacle per a sortir als telenotícies europeus. ‘L'Espagne indignada’ (Espanya, indignada), o ‘Spain as a free toro bravo against de government’ (Espanya, com un toro brau contra el Govern) són els titulars que podrem llegir demà als diaris. A Barcelona, el conseller senyor Puig tindrà força feina. Aquesta vegada no l'agafen per sorpresa. Era d'esperar que els antisistema violents intentarien desbordar els manifestants i organitzar els Sanfermines per anticipat. No hi ha res millor per a animar a fer la revolució que provocar que la policia et persegueixi amb accions de violència i desordre organitzat. La diferència és que la gent ja ho sap que això pot passar i l'acte és pacífic. Una manifestació pacífica és el que s'ha convocat, no una revolució contra el poder burgés. Les diferències hi són, sens dubte. Ara m'arriba la notícia de que els violents han lesionat a uns periodistes i a un càmera li han fet esborrar l'enregistrament que ja havia pres. Segurament, els identificava i això és una prova que calia fer desaparèixer. La llibertat d'informació, ara també amenaçada pels violents que volen rebentar la manifestació, reivindicativa però pacífica, de la classe obrera catalana. No sabrem per ara si són agents provocadors feixistes els que s'han ficat per a reventar l'acte. L'atac a Sants a un treballador té una clara connotació feixista. Aquesta vegada, policia i manifestants han d'anar d'acord. Sempre, la gent treballadora ha donat exemple de racionalitat i actituds serioses. La democràcia social mai no la faran els violents i menys els feixistes. Les violències i danys contra establiments i mobiliari urbà entre antisistemes, que han partit la manifestació, i Mossos d'Esquadra continuen a Barcelona al voltant de les nou de la nit. A La Sexta, donaven declaracions del senyor ministre de Justícia dient que la vaga no pararà les reformes que ha endegat i ha de fer encara el Govern. La ministra senyora Báñez ha dit el mateix. El Govern és ara reformista: reforma tot el que diuen que van fer malament els socialistes. La dreta al poder es nega a dialogar amb els representants dels treballadors, nega legitimitat als sindicats i no els dona cap valor. Les crítiques despectives contra la vaga i els organitzadors no s'amaguen. Demà en llegirem als diaris. La classe treballadora està indignada. Però ho demostra pacíficament, a excepció dels antisistema, partidaris de la violència com a demostració de poder, no de classe. Aquesta violència s'ha vist malauradament a Barcelona. És la que serà portada. La porta de la Borsa cremant és notícia. Una manifestació més no és notícia, els enfrontaments amb Mossos d'Esquadra sí són notícia. La desfilada, com en una processó de Setmana Santa, no és notícia... Desestabilitzar, fer destrosses, mostrar-se violent, ser fanàtic... tot això no és una demostració de patriotisme, el noble sentiment que ha forjat les nacions i ha mogut les consciències i voluntats cap tasques extraordinàries. La lluita contra la misèria, la defensa de la societat contra les agressions il·legítimes, preservar les actituds pacifistes, respectar la justícia i la dignitat humana no són els objectius dels ‘trencamobiliari’, i molt menys encara són solidaritat social els robatoris que s'han produït durant la jornada. Els bancs d'aliments, els menjadors socials, els centres d'acollida, les parròquies, els centres islàmics, la caritat directa, els ajuts anònims, continuaran sent els únics remeis que coneix la gent necessitada. Demà serà un altre dia. Es d'esperar que, malgrat tot, el sentiment de solidaritat sigui una flama que prengui al cor dels polítics conservadors i alguna cosa estiguin disposats a canviar. Almenys, que s'ho repensin abans de presentar els pressupostos generals de l'Estat. També el Govern de Catalunya -país dissortat per la manca de les competències necessàries d'Estat en economia, immigració i treball- haurà d'exigir de l'Estat central les competències que necessita per planificar l’economia de manera participada, dialogada i compartida, entre Govern, treballadors, empresaris, sindicats i associacions empresarials, i per a preparar el camí per la sortida de la crisi de la comunitat humana que governa.