La llei del cinisme polític

Al capítol d’avui de la sèrie Amar en tiempos revueltos hem tingut un bon exemple de cinisme. Segons els diccionaris de la llengua catalana, és cínic qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat. L'escola que fomenta aquest tipus d'episodis és la del maniobrer, el mentider, el xantatgista, el vividor, tot aquell que troba natural l'autosuficiència més egoista. Aplicada la ficció a la vida real, les coses no es presenten bé per a Catalunya. Durant el Telenotícies d'avui al migdia, hem vist aparèixer a la petita pantalla un senyor amb cara d'enfadat, que sembla un alt càrrec d'Hisenda, dient que no toleraran cap desviació del nostre dèficit públic. I, encara millor, ens han tret com a mostra la senyora Esperanza Aguirre, que és la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid que va tancar l'any 2011 amb un deute de 14.000 milions d'euros, i, somrient per televisió, en aquests moments ens diu que les comunitats han de reduir el dèficit a dèficit zero. Només ho fem malament, sembla, nosaltres i els andalusos; precisament les comunitats on no governa el Partit Popular. Que tenim, per a ells, massa dèficit. El que puguin generar, tots plegats, els governants del PP, sembla que per a les noticies de televisió no existeixi. L'Estat espanyol governat pel PP pot incomplir els acords amb Europa i nosaltres hem de fer les retallades de sous i serveis socials que ens exigeixen per a anivellar el pressupost. Ens amenacen amb sancions si no complim amb aquests deures que ens imposen. Ni pensar que diguin que baixaran la despesa militar, que serviria per a compensar aquesta nova retallada que ens exigeixen. Ni pensar que diguin que reduiran el funcionariat públic a Madrid. Però sí que podrà seguir pensant com pagarà els deutes l'ajuntament de Madrid, que a finals del 2011 es calculaven en 7.000 milions d'euros. Ni somniar que redueixin la despesa sumptuària i no necessària de les institucions i edificis públics. Ni esperem que l'Estat inverteixi més en les xarxes públiques de Catalunya ni en les comunicacions de l'Aeroport de Barcelona, ni en el corredor mediterrani. Ni somniar que ens deixin crear una Agència Tributària que recapti i administri els impostos generats a Catalunya. És cinisme dir que caldrà reclamar la independència si les coses segueixen així?.