Vaga exprés, malestar continu

Cap el migdia, Antena 3 TV deia que, segons els sondeigs, un 45 per cent dels ciutadans està d'acord amb la vaga, una mica més del que ahir deia El País. Ara, sembla que tan sols un 54 per cent hi està en contra. Passaven un reportatge fet al carrer i la gent deia de tot. Algú, que els sindicats són uns pocavergonyes i uns vividors. Però tots sabem que és la vaga del malestar, com molt bé posa en primera plana el diari Ara. El Mundo, en canvi, destaca que el Govern diu que la situació econòmica està al límit. Sembla que ens anunciïn la intervenció d'Espanya per possible fallida, doncs sembla que els diners públics no arribaran per a pagar tot el que es deu. Però no suspenen les ofertes de llocs de descans estiuenc per als "pensionistes militars" i funcionaris dels serveis d'ordre públic, ni els ajuts per a estudis, adopcions, enterraments, tractaments mèdics, geriatria, discapacitats, dependència, menjadors escolars dels fills i ajuts extraordinaris a aquests mateixos. Sembla que hi ha castes i fidelitats pagades. Un es pregunta per què no fan servir les residències i apartaments de vacances per donar sostre a les famílies i persones que han perdut la vivenda, per què no destinen els fons de vacances de la DAP per a funcionaris per a assistir als treballadors que han perdut les prestacions de l'atur i no tenen ingressos econòmics, per què no cancel·len les despeses militars, per què no fan tornar als bancs i caixes els diners de tots que l'Estat els ha injectat, per què callen els partits i sindicats davant de tot això. La Vanguardia, en el seu editorial, qualifica la vaga de “vaga exprés”, es a dir feta amb pressa i sense aprofundir en el debat sobre les necessitats socials, amb un rebuig frontal a tota la política del Govern popular. És així la vaga del malestar i la por a deixar de tenir feina, a deixar de rebre un sou, doncs tots som conscients de que empitjorarà la situació econòmica. Demà, acabada la vaga tot seguirà igual: per al Govern, res no haurà passat; els sindicats seguiran sense augmentar el nombre d'afiliats i els empresaris seguiran demanant al Govern que faci una llei per a controlar una nova possible vaga general. Només els preocupats per la solidaritat social demanaran més ajuts per al Banc dels Aliments. Molts comerços i bars no tanquen, al menys al matí, doncs han de recollir per a pagar el lloguer, els autònoms i les declaracions trimestrals de l’IVA i l’IRPF. La vaga no soluciona aquest tema i Hisenda espera implacable. El senyor Coscubiela ja pot anar dient el que vulgui. Però demostren alguns que els manca sensibilitat per als problemes de la gent. Des de demà divendres fins el dia 2 d'abril els avis jubilats aniran de nou a la caixa amb les seves llibretes a veure si els han pagat la pensió. Ara ja no passa com en els temps del franquisme, que la gent tenia por de que no els paguessin les pensions o els sous en cas de no anar a votar al referèndum del 1966 o a les eleccions a procuradors en Corts i regidors municipals pel Terç Familiar... El problema dels sindicats espanyols és que el que pacten amb els empresaris beneficia als que no són afiliats. Viuen de la subvenció, de l'almoina de l'Estat. Del patrimoni ja no cal que en parlem. S’hauria de canviar la legislació sobre sindicats i fer que els convenis i pactes entre sindicats i empreses només siguin vàlids per als afiliats al sindicat o que hi hagi un sindicat per empresa que participi dels consells d'administració. No pot haver-hi la concertació que demana El Punt Avui sinó hi ha oberta l’opció del diàleg i no hi ha diàleg si el Govern espanyol, i el català també, comencen per dir que la vaga no canviarà res. El malestar instal·lat a la societat seguirà. Cal analitzar la reforma i la realitat que hi ha al darrera. Caldrà reformar més coses i fer treballar l'Administració amb més eficàcia, amb més responsabilitat, amb menys cost i amb més celeritat.