Rebuig al vandalisme com a excusa

L'Ajuntament de Barcelona ha fet públic un comunicat de rebuig a la violència i el vandalisme. Però el PP no en té prou. Avui divendres, en el transcurs del plenari municipal, ha demanat, com a moció d'urgència, una acció policial més contundent i eficaç, fent intervenir els altres cossos policials desplegats a Catalunya. S'ha referit a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, a més de criticar que els mossos que protegien la Borsa no anaven preparats com antidisturbis. Ha parlat dels aldarulls com un acte d'entrenament de la kale borroka per a la reunió del Banc Central Europeu que tindrà lloc el mes vinent a Barcelona. Ha volgut donar més importància a un episodi condemnable. Ha dit que no havia canviat res amb el senyor Trias i amb el senyor Puig, comparant-los amb el senyor Saura i el senyor Hereu. Els populars també han criticat la lentitud en reaccionar, doncs els grups radicals ja van començar al matí, i que hi havia pocs efectius i poc material per a contenir-los. Alhora, han demanat l'aplicació de la normativa penal sobre terrorisme contra els detinguts, tot queixant-se de la imatge de la ciutat com a referent, ara, de la violència urbana. Des de posicions d'esquerra, se’ls ha contestat que no vulguin donar més importància a un episodi de violència, doncs tots rebutgem el vandalisme. Els fets violents perjudiquen avui l'exercici dels drets fonamentals a fer vaga i a manifestar-se en defensa dels drets socials. Se li ha recordat al PP per a què serveix la reforma laboral que ha posat en marxa, que permet els acomiadaments amb un mínim cost i promou la rebaixa salarial. De fet tots, sabem que som en una crisi complexa amb un final incert. Des de la tribuna de convidats, un pensa que manca consciència de ciutadania en la dreta conservadora, que els partits es troben lluny de la ciutadania com a consciència política. Les contradiccions entre conservadors i progressistes són prou evidents. L'oratòria municipalista ens ho demostra. Uns partits són com les oliveres i el blat, d'altres són com la ‘gresca’, com deia el professor Gregorio Marañon. I és que, quan els conservadors abandonen el català i comencen a predicar en castellà -llengua d'origen no català- seguim no acceptant que espanyols i catalans ens tenim una forta i sincera estimació. Però aquest amor, declarat amb imposicions en castellà des de els faristols conservadors, és una mentida, com deia en Rovira i Virgili parlant d'Espanya i Catalunya. L'experiència pròpia de cada dia, del petit món que ens envolta a cadascú, ens fa concloure en l'existència d'una hostilitat constant contra les coses catalanes. És hostil la introducció del castellà com a llengua de discussió política a les institucions catalanes com hem vist fer-ne ús al senyor Fernández Díaz. Aquesta hostilitat no explica la kale borroka ni la justifica. Però ningú no ens ha explicat encara com i de quina manera es va moure un dispositiu tan ampli i organitzat de violents per a ‘torejar’ els Mossos d'Esquadra i trencar la manifestació pacífica dels treballadors. Els kale borroka van anar contra el poble, contra la classe obrera. I això no es pot deixar passar sense valorar-ho. Però, sigui quina sigui l'excusa del vandalisme viscut, la conselleria d'Interior de Catalunya s'ha de preparar per a la següent onada anunciada pel senyor Fernández Díaz. Haurem de demostrar que som capaços de parar els violents. Catalunya no vol demostracions de violència. Catalunya no és un referent de la violència coneguda com a kale borroka. Els violents ho han de saber i tenir ben present. Catalunya no tolera el salvatgisme, la violació sistemàtica de les lleis, el dany a un mobiliari urbà valorat en més de 500.000 euros que paguem tots els contribuents.