Igualtat, pluralitat, dignitat

Fa unes hores, es manifestaven els ciutadans a la plaça de la Coupole, a Tolosa de Llenguadoc, fent un clam per la igualtat, la pluralitat i la dignitat. Tot s'ha produït com a conseqüència de la salvatge violència terrorista amb què s'ha manifestat un immigrant magribí, amb esperit de revenja i de venjança contra els soldats francesos i ànimes jueves. Revenja i venjança en la seva mentalitat com a fruit d'una rebel·lia absurda contra l'assimilació per la civilització dels que van lluitar contra la manca de les llibertats, per la igualtat i per la solidaritat social. La rebel·lió amb segell islamista radical és una tragèdia social a l'Europa del segle XXI. És cert que una important massa de les minories immigrants s'oposen a la integració, que confonen amb una assimilació encoberta. Segons ells, com diu el pensador islàmic Malek Chebel, assimilació vol dir despullar-se de tot el que ets, assumir unes lleis, uns costums, una forma de vida, una cultura, una llengua que no és la teva i perdre la teva personalitat. A més, l'economia és ara una nova religió a tot el planeta i amb aquesta religió els islamistes no hi estan d'acord. Molts, rebutgen l'individualisme i l'exhibicionisme que veuen a la societat occidental a la que emigren per adquirir el seu nivell de vida. Per a protegir la societat i l'interès col·lectiu, perdem la igualtat en nom de la seguretat, circumstància que va tenir una de les seves raons principals en el malaurat 11 S a Nova York. Però resulta que la violència es dona a totes les societats. Les venjances amb violència al món del crim organitzat i el narcotràfic són la mostra de la inseguretat objectiva. L'odi social i la manca de diàleg en societats amb alt nivell d'incultura també generen violència intereligiosa, com a passat a Egipte i Nigèria. Però tots estarem d'acord que la seguretat total és inexistent. La creació de grups d'autoexclosos genera microsocietats que intenten regir-se per les seves lleis personals i una moral aliena a les del país d'acollida. La integració al nou món d'acollida, doncs, vol dir respecte, tolerància i comprensió dels uns per els altres; de tots plegats. Però a més, el nouvingut ha de respectar les lleis, la moral pública, els costums, la cultura i la llengua del país d'acollida, encara que personalment no hi estigui d'acord. No poden confondre els nouvinguts l'hospitalitat amb el dret d’apoderar-se de les coses i béns dels altres sense aportar res a la societat d'acollida. Es pot estar en desacord amb la primacia d'occident, de l'occident que ha sabut enriquir-se i desenvolupar les creacions de l'orient, com l'escriptura i el comerç. Però ara la mundialització és clarament l’occidentalitzaciò del món sencer. Fa ja molts anys que fora d'Amèrica no existia res. La República Popular Xina és una mostra d'un món en transformació adaptant tot el que és la manera de fer occidental. Però els islàmics pensen que els equilibris humans no són de llarga durada, creuen que són inestables: creuen que hi haurà un abans i un després. La rebel·lió de les cultures contra la integració o l'assimilació és una resistència contra l'impacte de la modernitat sobre les tradicions. No es produeix un enriquiment recíproc de les cultures que coexisteixen en un mateix territori. Existeix un dualisme fins el punt que els més forts acaben dominant els més febles a través de la confrontació, la qual cosa no vol dir que siguin els millors. La uniformitat produeix la desaparició de les civilitzacions. Però l'obstinació i el poder dels valors materials de la civilització d'occident enfronta la dimensió espiritual de l'orient, de manera que els països emergents són el gran laboratori de les noves civilitzacions que han se substituir les actuals. La violència acaba sent la resistència a adaptar-se a les noves maneres que trenquen amb la fidelitat a les tradicions. Uns acaben convertint-se en els adversaris o els enemics dels altres. L'esperit de la igualtat, la pluralitat i la dignitat, però, exigeix l'abandó de les posicions radicals.