Tornem a la qüestió catalana

Ens ho acaben de dir ben clar. Un sol Estat, una administració descentralitzada, com també la política, encara que vells nostàlgics de l'Estat centralista demanin, com Rosa Diez, la refundació de l'Estat, liquidant les autonomies i tornant a l'Estat centralista. Allò tan sabut de Madrid i províncies. La dirigent d’UPyD diu que el model territorial és indefinit i que ha buidat les competències del Govern de la nació. Aquesta senyora no reconeix altra nació que l'espanyola, com Ciutadans i el PP. Per a ella, Catalunya i Euskal Herria no existeixen, no les reconeix, igual que el Govern. Curiosament, des de la tribuna, els oradors del nou règim li han dit que una Espanya descentralitzada no és equivalent al malbaratament, li han dit que és una nostàlgica del centralisme i que els països més eficients d’Europa són els federals. Des d'Economia, el ministre ens diu que reduirà la inversió un 40 per cent. Ens parlen, des de la presidència del Govern espanyol, de durs ajustos i d'una nova reordenació de competències entre les administracions de l'Estat, suprimint empreses públiques i entitats autònomes. I el ministre d'Hisenda anuncia noves reduccions i mostres d'austeritat. I del pacte fiscal, res de res. Volen una Catalunya integrada a Espanya sense discussions. Segueixen la mateixa línia de fer desaparèixer del mapa polític del territori les nacions no espanyoles. Mai no parlaran de transformar Espanya en una federació de pobles lliure. Aquest plantejament ja hi era en el moment de començar la Transició. Va ser el projecte polític d’Unió de Centre Democràtic, el 1977. És el disseny que ens han posat a la Constitució de 1978, vestint la descentralització política i administrativa amb el nom d'autonomies. Quaranta anys després, seguim igual però amb les butxaques més buides. No voldran canviar la Constitució, no voldran reconèixer la nació catalana ni Euskal Herria, no voldran dialogar per a retornar a Catalunya la seva llibertat com a poble. Mai no voldran reconèixer que Catalunya va ser unida a Espanya sense comptar amb la voluntat del poble català i que, fins Felip V, Catalunya va ser independent, tot i la unió en el seu règim interior i exterior. Les nostres Corts feien les lleis de Catalunya. Va ser un acte de violència del Rei Felip V d'Espanya el que va acabar amb la nostra llibertat. Va ser també un acte de violència del general Franco el que ens va tornar a prendre la nostra llibertat com a poble democràtic i defensor de la legalitat republicana. Però no van poder mai destruir la nostra personalitat, doncs en Dret, com deia Maspons i Anglasell, la violència no té cap valor per què no és causa de pèrdua de drets. Mai no reconeixeran que el nostre territori no és un territori subaltern d'Espanya. I amb tot l'assessorament que tenen aquests senyors del Govern d'Espanya saben molt bé que el nostre territori té dret a regir-se per sí mateix. La Generalitat és la institució que ens representa i l’única que ha de tenir capacitat legislativa a Catalunya. Saben molt bé que aquest dret de la nació catalana és imprescriptible.