Aspirem a la igualtat política

Les notícies que llegim avui als diaris ens confirmen que la vella aspiració liberal de la igualtat política no té prou rodatge, com diria l'economista i membre de Mont Pelerin Society, en Julio Pascual. Protestes a Rússia per frau electoral. Protestes i més protestes dels ‘indignats’, els treballadors, els funcionaris i els estudiants a les que hem d'afegir les dels governs autonòmics que protesten també davant les exigències del Govern espanyol. Conclourem que la igualtat política no existeix ni dins de les organitzacions conegudes com a partits politics. Els càrrecs són fruit de la conspiració i les intrigues internes, no del debat sincer. Els càrrecs no són distribuïts per mèrits reconeguts de treball, capacitats i vocació de servei. La política es mou per discriminacions i exclusions, mai en sentit positiu. La política dels resultats, de les influències i dels recomanats és la mare de les desigualtats, el primer pas per als abusos i la corrupció que degraden la democràcia. És evident que, existint unes lleis que permeten aquesta situació, podem concloure que les lleis no ens donaran ni ens garantiran la llibertat sinó que seran utilitzades en nom de la democràcia i la llibertat per a consolidar el dirigisme, l'aparença i el frau. Les lleis en mans dels que s'aprofiten de les llibertats per a fer el seu mercat acabaran per a ser instruments de dominació social. Segueix sent vàlida la idea de que és possible un sistema on fent cadascú el que millor desitgi pugui contribuir d'aquesta manera al benestar de tots. L'Estat de Dret i l'economia de mercat són dos creacions humanes, com explica Julio Pascual, que representen la llibertat real: la llibertat que es configura a base de petites llibertats concretes que es fan servir cada dia i a cada hora. Aquestes llibertats són les que, en definitiva, fan l'home lliure, impedint tot servatge. És possible que la llibertat continuï sent la gran desconeguda per molts que s'anomenen demòcrates. Afiliar-se a un partit polític no equival a ser demòcrata i respectuós amb les llibertats dels altres. No existeix el títol o diploma de demòcrata. El cognom de demòcrata s'obté pel reconeixement social després d'una pràctica lleial i respectuosa amb els drets dels altres, practicant el diàleg, la comprensió, la tolerància i la generositat en les relacions humanes i socials. La igualtat política continua sent una vella aspiració. Un 19 de desembre de 1975, uns captaires en vaga de fam a Montserrat, entre els que s'hi trobava en Lluís Maria Xirinacs, en un document adreçat a l'opinió pública demanaven entre altres punts que les eleccions es guanyessin no pel pes de la coacció o dels diners invertits en les campanyes electorals sinó pel pes de les raons, en un diàleg obert i entaulat en igualtat de condicions. També demanaven que les diferents nacionalitats incloses dins l'Estat espanyol poguessin dialogar i pactar en un pla de perfecta igualtat, a més de demanar també, com deia el president de la Generalitat Josep Tarradellas, una amnistia sense restriccions ni discriminacions, sense rancors ni odis, sense que ningú la vulgui utilitzar com un instrument per justificar la seva política partidista.