El Rei a l'avantguarda del neofranquisme

Abans d'ahir l'acte d'inauguració de la nova legislatura que va presidir al Congreso delos Diputados de Madrid el Rei Felip VIé de Castella i Vé d'Espanya, acompanyat dela seva família i la parafernàlia habitual en aquestes celebracions que ens recorden un passat gens gloriòs com fou la imatge del cotxe de que se servia el dictador pels seus desplaçaments. Ens va parlar de la anomenadsa Transició, quan resulta que mai hi ha hagut autèntica Transiciócom abans d'ahir tarda va quedar demostrat de nolu quan el Rei a Barcelona per la tarda, com es diu vulgarment, fugint d'estudi, no va donar resposta a les queixes i propostes del President Puigdemont. Aquesta consideració en la que molts hi varem creure i alguns polítics encara s'adonen que els suposats pactes de transició per sortir de la dictadura no foren sincers i han fallat. La gran veritat és que la Constitució fou un text legal imposat i fet per acontentar els sectors colpistes antidemocràtics i anar tirant endavant sense canviar gaires coses.La Constitució de 1978 fou el gran engany que Lluís Llach denunciava com estafa. Ahir ens assebentavem de que el President Adolfo Suárez va frenar celebrar un Referèndum sobre la forma de govern, si Monarquia o si República, perquè les enquestes i sindetjos els dinaven la Monarquia com perdedora. Suárez havia de ser fidel a les lleis franquistes que havia servit, doncs el Rei Joan Carles I proclamat a la mort del dictador per les Corts franquistes i per tant no elegides pel sufragi universal, ho era gràcies a la llei de Successió dictada per el general Franco que el designava com successor trencant la continuïtat dinàstica, mentre el seu pare legítim successor del Rei Alfons XIII mort a l'exili, també seguia a l'exili mentre el seu fill Joan Carles, en lloc de seguir com a príncep esdevenia Rei per ordre del dictador al que elogiava. Aquesta nova Monarquia i les Corts franquistes, no elegides democràticament segons els cànons dels països europeus, que van aprovar la llei per la Reforma Polìtica de 1976, no van acordar liquidar el franquisme, el vell règim de la dictadura per obrir la transició cap una democràcia autèntica que mols desitjavem i haviem esperat molts anys. Els Diputats i Senadors elegits el 1977 tampoc van iniciar una renovació de la política espanyola, deixant-nos com a gran feina una Constitució simplement reformista del vell règim al que afegia el sufragi universal mantenint els Principis Fonamentals del Movimiento Nacional transposats sota un redactat que parlava de llibertats però també de la Unitat d'Espanya. Durant aquests anys transcorreguts desde la reforma legal del règim, cap Govern Central i Cap legislatura han derogat el Decret de Nova Planta de 2016 que abolia Constitucoons i Drets de Catalunya que havien d'acceptar els reis d'Aragó i de Castella davant les Corts catalanes també dissoltes desprès de la derrota militar catalana el 1714 en la guerra de successió. La Monarquia ens va parlar de nou de la submissió a la llei oblidant que la llei ha de ser justa i adaptada a les circumstàncies socials i polìrtiques, adaptada i respectuosa amb els principis democràtics. Però el Rei, en el seu discurs inaugural, de la legislatura es va quedar amb la llei com instrument de govern intentant defensar que la democràcia i les llibertats dependen de la llei. Sotmetia tot l'entramat del règim neofranquista que patim a les variables del Parlament i del Senat. Però el Rei va enviar-nos un missatge a Catalunya parlant de la Unitat d'Espanya, el vell principi joseantonià de "unidad de destino en la historia" incorporat com bàsic a la Constitució de 1978. No va poder superar amb el seu discurs el Rei l'estat del caos orquestat creat pel govern central operatiu, conservador del neofranquisme. No ha vist el rei o no li han deixat veure la importància que tenen els sistemes jurídics per ajudar ala configutació d'una societat i el seu règim polític. No va parlar de socialitzar la democràcia, aprofondir en la participació ciutadana, doncs la democràcia directa és admissible com a règim de poder compartit. El Rei s'ha pronunciat de nou en favor del poder centralitzat en un Estat que no permeti decidir a les comunitats humanes perifèriques del centre polític les polítiques socials, fiscals i les relacions internacionals. Ha deixat de banda tractar públicament el tema català refugiant-se en una falsa neutralitat, doncs en el moment del besamans al que van concòrrer els diputats de Convergència, la reina Letíziaal passar el diputat Sr. Homs li deia a la princesa Elionor: -Mira hija, estos son los catalanes. Catalunya seguirà plantejant memorials de greuges, demanarem relacions biliaterals, pot-ser tornarem a entrar en l'ambiguïtat. Però el que ha de quedqar clar és que les paraules del Rei no valen més que la democràcia per molt que l'aplaudeixin els diputats i Senadors del PP, el PSOE i Ciudadanos. També ha de queddar clar que el referèndum que vol celebrar a Catalunya el President Puigdemento el Setembre de 2017 no és una imposició com diu el Govern Espanyol, sinó que és l'exercici d'un dret imprescriptible que està per damunt de les lleis i de tota Constitució d'un Estat unitari o centralista, de tot poble, com és el cas de Catalunya, a determinar lliurament si vol constituir-se o no com Estat separat de l'Estat Espanyol. Dret fonamentat en el Dret Internacional de les Nacions Unides i en el Principi Democràtic contra els que l'Estat espanyol i l'actual Govern Central no disposen d'un dret legítim per oposar-se ala celebració del referèndum a Catalunya quan el Govern català el convoqui. De cap de les maneres es pot interpretar com una imposició l'exercici d'un dret imprescriptible reconegut pel Dret Internacional com no sigui per la influència del neofranquisme que segueix viu sota la Monarquia que va trencar la continuïtat dinàstica, no s'ha volgut sotmetre a un referèndum i no ha liquidar el franquisme amatent ni li interessa donant per bona la supervivència d'una Catalunya dependent sotmesa a les lleis espanyoles, revalidant una vegada més la polìtica negacionista del Govern espanyol. També hem cde destacar que el Rei va portar exhibint-les com a figures decoratives, en ple horari escolar, la princesa Elionor i la Infanta Sofia a un acte en el que no havien d'intervenir. Sembla que algun Diputat d'esquerres plantejava de denunciar el fet als serveis socials. La Princesa i la Infanta, menors d'edat, havien de ser a l'escola i no quietes i callades en un acte polític en el que no hi havien de fer res, permolt que el discurs el fes el seu pare. Hauriem preferit molts un discurs més clar, sincer i directe amb els grans temes, reconèixer els enganys i les mentides catapultades desde la mateixa Monarquia i els Governs Suárez, Gonzalez, Aznar, Rodríguez Zapatewro i Rajoy. Ja podem augurar avui que no servirà de res presentar al Govern Central un nou Memorial de Greuges de Catalunya, doncs els espera una paperera buida.