la funesta mania de pensar

Acabava una conversa aquesta tarda amb uns amics quan un d'ells ha dit que per els governants encarapatim la funesta mania de pensar que volien eradicar els franquistes després de la guerra qu'ells, apadrinats per l'església catòlica, convertiren en cruzada contra el comunisme, l'Espanya roja. El règim va crear un sistema institucional de silenci, disciplina i obediència. Els Diputados a Cortes eren gent que no debatien res, només anaven a Les Corts a Madrid a votar, como ara està passant amb els dipuyats al Congreso de los Diputados. El Reglament actual del Parlament espanyol que sembla copiat del de la dictadurano preveu que els diputats tinguin dret a l'ús dela paraula en les sessions. Només parlarà el portaveu designat i els demés tant sols escoltaran i acabaran votant el que el partit els ordeni. Per tant tenim un Reglament parlamentari segons el qual els diputats no puguin parlar i només estiguin ocupant escons per votar i cobrar un bon sou perquè no protestin. La intel·ligència no interessa en aquesta política del silenci, i menys les ments brillants i creatives, els pensadors i els polítics de vocació que possiblement no tinguin entrada a cap llista. El que interessen són els pactes segons els interessos dominants. I al senat, quina importància té en aquestes condicions que no hi vagin ni la Sra. Barberà ni el Sr. Montilla. Ells són Senadors i ja n'hi ha prou, doncs el sou el tenen assegurat encara que no hi vagin Fer carrera política vol dir ésser obedient i callat, sense deixar-se portar per sentiments ni consideracions, no assumir les mutacions naturals de la vida política, deixar que pactin i negociin els caps de grup. Aquesta realitat den o gaudir els diputats de drets individuals a l'opinió en sessió parlamentària ha sobreviscut anys i generacions després de la desaparició del dictador i el Reglament actual ho manté com un corsé a la iniciativa individual i de petits grups. No és diferent al Parlament de Catalunya on veiem que només decideixen i manifesten el vot en nom de tots els portaveus dels grups parlamentaris.Són els mateixos efectes d'un Reglament del Parlament transposant l'espanyol. De cara a la futura democràcia que molts esperem per la nova Catalunya aquest Reglament ha de ser modificat retornant al Parlament la seva funció i als diputats la seva llibertat i veu en sessió parlamentària, agradi o no agradi a la Mesa del Parlament, President o Presidenta inclòs. La imatge actual de la Presidència dels Parlaments tallant les intervencions als diputats per raó del'esgotament del temps assignat a l'orador de torn, a més de les advertencies de la Presidència al diputat indicant-li els pocs minuts que li queden per acabar el discurs, ésdemostratiu de que la paraula no interessa, que els diputats només hi són per votar allò que hagi decidit la direcció del seu partit o grup parlamentari. L'exemple més mrecent l'hem tingut amb l'abstenció dels diputats del PSOE a l'hora de votar la investidura del Sre. Rajoy com a President del Govern Central o els dits que aixequen al Parlament cinc persones per decidir el resultat d'una votació no uninominal, mentre els diputats de cada grup parlamentari segueixen assentas i en silenci oapluadint les intervencions del seu portaveu corresponent, l'únic que té dret a parlar. La tesi de la funesta mania de pensar segueix vivaen la vida parlamentària i també en molts centres de decisió als que no interessa el debat, sinó el compliment dels objectius. El futur passa per un canvi radical en la vida parlamentària i les obligacions de Diputats i Senadors.