cap un nou Pacte Social

La aprovació pel poble espanyol del que forma part encara Catalunya, votant, de la Constitució de 1978, va significar un Pacte Social sense duració prefixada que ara sembla extingit amb la decisió del Govern espanyol secundada pel Tribunal Constitucional i la Fiscalia de l'Estat de procedir a la persecució judicial dels carrecs polítics catalans rebels a les pretensions unitaristes de l'Estat que creuen en la necessitat de dotar Catalunya d'un Estat propi. Si la manifestació del 9N com ara diuen Referèndum fos un Referèndum, el que s'ha de recordar és que el va guanyar la indeoendència, dincs van anar a votar partidaris i contraris de la independència, sense que comptin les abstencions i vots nuls. Però aquesta veritat refrendària favorable ala independència que fou en la realitat legal una mobilització per una consulta d'opinió, l'Estat només la reconeix per obrir procediment penal per ús il·legal d'urnes aquell 9N contra l'expresident de la Generalitat Sr. Mas i part del seu Consell. Però és la desigualtat social en augment en tots els sectors, la pobresa, l'exclusió social dels jubilats, la forma de fer política i de nomenar els alts càrrecs dits de confiança els partits amb espais de poder, la reducció dràstica dels ajuts i subvencions a les ONG's socials que els són necessaris per la seva supervivència com entitats no lucratives, la destroça de les organitzacions sindicals que han arribat a que la classe obrera no és sindiqui i oblidi la seva pròpia condició de classe obrera i de l'explotació a la que està sotmesa amb baixos salaris i jornades més enllà dels horaris normals sense remuneració digna. No existeixen en la vida diaria la convivència i la solidaritat social que esperavem foimentés la nova Constitució de 1978, sinó l'egoísme més acusat, el frau, l'engany, l'abús i la mentida com eines de venda del futur sense esperança pel jovent. La situació exigeix un nou Pacte Social al que no es pot arribar amb propostes reformistes plantejades com úniques i possibles pels neoconservadors en el poder. Espanya i Catalunya no poden tirar endavamt sense implantar una democràcia real, doncs la sola formal que tenim desde 1977 no serveix per atacar la problemàticca actual. Som en temps de transparència, govern obert i participació. Som en temps de crear nous espais polítics vinculades a la realitat social de les ONG's i moviments socials fugint del reformisme i del revolucionarisme inconstructius. Cal aclarir el perquè la gent es desentén dels partits actuals, la vida diaria, al treball, l'empresa, l'Hospital, la llar d'avis, grups esportius i els mercats és indiferent a les discussions parlamentaries i canvis de govern. El poble sap que el Pacte de 1978 ja no té recorregut en no donar compliment a les exigències ètiques i legals dels Drets Humans, cosa que no veuen o no volen veure els polítics actuals dela dreta. Els Pactes de Toledo, tampoc tenen recorregut en el món actual globalitzat i pendent de la propera retallada a més de sostres pressupostaris que impossibiliten parlar de normalitat en la solució de problemes com el de les pensions que perden capacitat adquisitiva i pretendre pagar-les amb una recapta per vies fiscals. Les mesures d'urgència que vol posar en martxa el nou President del Govern, segons anuncia avui el diari Expansión, tampoc resolen el problema, doncs apujar el sou dels funcionarisen el moment que no poden augmentar el nivell de despesa pública ni generar més dèficit és voler crear una noblesa o èlit salarial fidel pròpia dels països que involucionen cap un conservadurisme ranci. A més, amb el pacte polìtic fet amb Cijudadanos, el nou Govern haurà de centraltzar més els serveis públics i la financiació autonòmica, a més d'oposar-se frontalment a la independència de Catalunya. És evident que no hi haurà neutralitat política en els mitjans de comunicació de l'Estati que no es podran complir la majoria dels acords PP/C's. La desconfiança ciutadana i de la oposició per les reformes que volen fer PP i Ciutadans a l'arrancada del nou Govern és una demostyració més de que cal un nou Pacte Social a Espanya i que el Govern Central no impedixi que Catalunya pugui establir el seu en llibertat, respectant l'article 1.2 de la Careta fundacional de les Nacions Unides de 1945 que disoposa l'obligació dels estats membres a respectar el principi de la lliure determinació dels pobles, sense establir cap limitació ni exclusió.