Trump, del surrealisme a la realitat

Veient les aparicions escèniques i televisives de Donald Trump un tenia la sensació d'estar veient una manifestació de polìtica surrealista, com si Dali seli hagués aparegut orientant les seves passes. Dalí fou capaç de fer-seel number one de l'art amb els seus escàndols a Amèrica, terra on la prosperitat és possible si la imaginació es posa al servei del marketing. I ´`es el que ha fet Trump com a candiat. Tot perfectament estudiat i planificat, Els llocs i el que havia de dir a cada plató. Ell va sortir a guanyar sense temptar la sort. Molt malament li havien d'anar les coses si no sortia guanyador. Trump sabia que els vots no són suficientsen un país habitualment abstencionista. doncs el que necssitava eren els anomenats vots electorals. I amb una campanya heterodoxa, practicant l'heretgia política, trencant amb els equilibris insitucionals es va fer amb una sobrada majoria de vots electorals i el recolzament popular. La despesa electoral d'aquest candiddat que s'ha presentat a les eleccions com un empresari self made i d'èxit ha sigut la meitat del que ha gastat la candidata demòcrata. Trump ha demostrat que una altra política és possible i ara està baixant a la realitat. En saber la seva victòria i que seria el 45é president dels EEUA va prometre que treballaria per tots els nord-americans, els que l'havien votat i els que no. Els efectes de la victòria d'un republicà rebel sobre la marxa de l'economia. Aquesta victòria del conservadurisme no espot traduir com una incertesa per la nostra política i futur. No suposa cap amenaçaper qui no es plegui als interessos industr4ials i comercials americans. Trump vol tornar a ser país hegemònic amb vocació de gendarme de la democràcia, quan les potencies emergents del BRIC siper4en la potència del'economia americana i Europa, no volent jurar obediència al nou emperador s'ensorra. L'amenaça és pels països que necessiten exportar als USA, els immigrants que no se sentin i es facin americans, és a dir els que no s'integrin en el pensament anglosaxó. Però la democràcia americana seguirà amb un President que s'ha compromés a no defraudar els americans. Ha pensat que Amèrica ha de ser lo primer a tractar i beneficiar en tota política. No dubtem que si per beneficiarel dolar ha d'ensorrar Europa ara que ja compta amb l'aliança britànica, tornaran a funcionar les insitucions adaptades al cisme surrealista de Trum mentre ell baixa a la realitat de l'exercici del poder en uns territoris plurals en tots els sentits, fills del'immigració europea, l'esclavatge africà i els hispanos fugats de Cuba i dela misèria de l'Amèrica llatina. La seguretat, potenciar els negocis i la riquesa dels capaços, fer que tots visquin i puguin guanyar diners per gastar i pagar serveis. Trump creu en el creixement econòmic per reduir el deute i per tant no carregarà més d'impostos les classes mitjanes i populars.Elseu programa ha cinseguit credibilitat electoral. Si no defrauda les expectatives populars és segur que la seva política nova destroçarà l'establishment burocràtic i egoísta de les classes adinerades, afiliades als grups de pressió que es consideren superiors amb formació universitària. El tema és ara damunt la taula. És irresponsable tractar d'irresponsable un empresari d'èxit disposat aservir el seu país, encara que el seu estil i idees no agradin a altres sectors.