llibertat la propera vegada

La idea del poder imperial és l'absolutisme representat per un munt de petits governadors i cacics que endureixen la repressió contra elspobles que controlen par aprofitar-se ells de les llibertats. No existeix un antídot per aquestes situacions i les insurreccions estan previstes i castigades per la llei penal com a rebel·lia o com a sedició. El món de la premsa ha de parlar del que es diu "slow news" que serveixen per omplir les informacions quan no passa res. Més d'una vegada es donen informacions contradint les evidèncoies dels fets, però presentant el contrari. Governs, institucions, entitats i grups de pressió fabriquen pel gran públic les informacions convenients o s'amaguen les que no convé fer públiques abans d'hora.L'exemple el tenim amb la sanció del Comité federal del PSOE als diputats díscols que van votar NO a Rajoy seguint els dictats de la seva consciència. Les relacions es descriuen d'aquesta manera d'una manera mesurada i no perjudicial pels interessos dels que rebaixen l'hostilitat manifesta contra les disciplines imposades via reglament de funcionament interior. NO parlem dels milers d'infants que moren diariament al món per manca del més elemental, en situació d'extrema pobresa. Ho arribem a trobar com cosa normal mentre ens gastem milions i milions de dolars en campanyes electorals més pròpies d'un festival de circ. Cap invasió militar de les anomenades guerres preventives ha portat als paÏsos invadits la democràcia i el progrés. Afghanistan, Libia, Irak són les mostres de desgraciades aventures promogudes per combatre el terrorisme o l'acumulaciò d'armes químiques en molts casos inexistent. En nom d'aquesta neteja i coupació de matèries primes via violència militar han mort milers de civils innocents, i els que han pogut fugir dels llocs de la massacre d'uns i dels altres, ara son retinguts en camps de refugiats, ciutats de tendes de campanya i cartró emmurallades, sense dret a sortir-ne, sense els serveis de la ciutat occidental, amb mínims d'alimentació i sense cap futur. El món dels refugiats que han pogut saltar a terres aparentment lliures no ha trobat sort a l'Europa dispersa que no vol atendre tampoc la notoria mendicitat que practiquen a més molts dels seus ciutadans europeus que veiem a les grans ciutats com Barcelona. Els refugiats reconeguts formal i oficialment com a tals refugiats no són terroristes ni poden ser tractats com visitants inconvenients, doncs els refugiats, molts d'ells de famílies benestants i amb estudis superiors, són víctimes d'una situació no volguda en la que també es persegueix el no creient en certes regles religioses com excusa per eliminar el futur i el progrés que no convé reconèixer. En les guerres moren molts innocents i d'això en diuen danys colaterals. Defensar les llibertats i el dret de tota persona a viure en dignitat forma part de les obligacions ètiques dels mitjans i dels comunicadors. Seguint amb el silenci com a regla del que no convé dir, amagant les veritats no ens pot fer oblidar les veritats ni els periodistes morts en els escenaris bèlics, per voler consolidar elspoderosos aquest nou estat de coses. El 1990 la Unió Soviética va entrar en col·lapse i ara hi podem entrar tots nosaltres si ens empenyen en aixecar barreres comercials. Què més voldrien els nous imperis emergents de la Xina i la India, amb tot l'entorn asiàtic per arrabassar i captivar els nostres mercats imposant-nos les seves monedes com economia de referència. La idea del poder imperial i de l'absolutisme occidental ha arribat a la seva fi. Cap somni fora de temps de grandesa pot frenar la ralitat global en la que ens trobem. Un governador d'un país no pot pretendre canviar la resta al seu gust, ni les mentalitats del seu propi país. Només un liberalisme pragmàtic en lo polpìtic i una orientació social democràtica en lo social poden permetre crear ina societat solidaria i posar fi a la destroça de la humanitat que l'oblit d'uns produeixen en el patiment dels altres.La veritat dels abusos no es pot dissimular com les persones amb una màscara de carnaval. El poder expansiu està avui subjecte a les restriccions dels Drets Humans i el Dret Internacional.