Convivència pacífica i fraternitat entre pobles

Com deia Einstein, Europa viu en el retard doncs els interessos dels Estats haurien de subordinar-se als interessos de la majoria, superant tradicions seculars i els obstacles psicològics que impedeixen la resolució dels conflictes. La memòria crítica "Els Ponts Trencats" de Manolo Milian i el llibre "Què ens està passant?" de Gemma Calvet són clars exponents de que l'Estat no ha assumit i està matant la nació de nacions que es va trobar un bon 1978. Ara és la descomposició de les forces democràtiques d'esquerra de tota la vida la que afavoreix cedir el poder del'Estat a una dreta compacte i unitarista. I això passa quan a Catalunya hi trobarem vells polítics carregats d'experiència que donarien la benvinguda a les esquerres si ens porten la independència. Ens adonem de cop que la democràcia representativa calculada no funciona. Han florit les conspiracions que han dut a aliances d'interessos ben diferents i de lluita pel poder que han convertit l'espai púiblic en un territori de coexistència per evitar la confrontació permanent. Han volgut sacrificar l'interès general en benefici de les oligarquies que s'han apoderat de la democràcia i de l'Estat. Aquesta situació ha fet nèixer el desig de la democràcia directa pel rebuig del jovent a la direcció del comandament, però amb l'objectiu de fer passar els interessos del grup per damunt dels generals. No és la democràcia plural, la de la igualtat i de la llibertat la que interessa, sinó aprofitar el descontentament i la crisi social per posar en dubte i substituir per una altra la democràcia liberal clàssica amagada sota la democràcia representativa, que no considerava essencial el respecte dels drets humans importats dels rebels de les antigues colònies. La lluita per sobreviure ens ha dut a la societat de la ignoráncia compartida. Nomnés cal pujar a un autobús o al metro per observar que la gent s'ignora, cadascú amb els seus pensaments i el seu egoísme fomentat per la necessitat. La dreta governant no ha fet absolutament res per capguirar aquest estat de coses que ens porta a un nou esclavatge social i econòmic. Ara que som un dels Estats amb els salaris més baixos i per tant competitiu en aquest nivell d'exclusió i manca de comunicació veiem inexistent la convivència entre elsw individus, excepte l'esforç dels pocs que, amb veritable esperit fraternal volen convertir els individus en persones orgulloses de ser lliures, dotades de dignitat com éssers lliures. El frau i la corrupció segueixen guanyant la carrera dela cobdicia esperonada pel desig, l'enveja i la fam de molts. Comença a demostrar-se que és més senzill trobar corruptes per la cobdicia i l'ambició que surten de les esglésies els diumenges amb cara de penediment pensant quina serà la propera operació. Els drets humans, el seu coneixement, difusió i aplicació és quelcom que no convé remoure massa a les oligarquies que avui critica en Rafael Argullol en y una entrevista qie li publica el diari Ara. L'immobilisme i el bloqueig han permès descobrir que el treball públic no ha anat orientat cap una noble finalitat, sinó per l'enriquiment dels galifardeus del poder, en lloc de treure la lliçó de que només la cooperació social ens treurà de la crisi en la que ens trobem. Ens cal esperit de convivència i de fraternitatentr4e persoines, i també entre les nacions ibèriques, amés de treballar per la reunificació de la Catalunya mutilada per acord entre Castella i França el 1659 un cop es va veure militarment que l'Imperi dels Reis de Castella arruinat per tantes operacions militars arribava a la seva fi, quan altres potències europees assumien el nostre paper i ens excluien del futur. Espanya ha oblidat que no hi ha Espanya sense cuidar el camp i els pagesos, com també que no hi ha democràcia sense dir les veritats i mantenir conflictes que ens allunyen de les societats civilitzades en lloc de fomentar un estat de tolerància, diàleg entre poders i poble a més del més necessari respecte al pluralisme i la diversitat.