punta de boixets dels rebels apenedits

Que Miquel Iceta hagi anat a Sevilla a parlar amb la aspiranta a Sultana del PSOE només dona a entendre que el socialisme català que representa el PSC col·laborant amb el PSOE, se sotmet als dictats del PSOE i deixa de ser un partit nacional amb origen i final de la seva vida política a Catalunya. Aquesta submissió ésl'encaix polític dels aparents rebels que renuncien a la dignitat de mantindre la paraula donada al poble en campanya electoral. En cap cas s'han plantejat, apart de ponts de comunicació, corrents per refer la democràcia malmesa desde l'inici continuísta transposat a la Llei Fonamental per la Reforma Política de 1976. Les institucions han soportat malament la crisi econòmica i social a que hem arribat pel funcionament especulatiu de les èlits financeres americanes i europees. La democràcia representativa s'ha demostrat insuficient per resoldre la crisi, amb una transparència mal estructurada, amb plantejaments plens d'ambigüitat, sense donar opciò a la participació i cogestió popular. El caràcter democràtic de la representació política també està en entredit, doncs el mateix President acumula tres mandats i no cal dir els polìtics que porten tota la seva vida ocupant càrrecs públics dins de listes de partits impossibilitaht una renovació a fons. Per canviar aquest estat de coses, a més de limutar el temps dels mandats, també s'han d'establir noves formes de participació que no s'acaba amb el vot amb la que es confon. La política precisa avui de la iniciativa popular quen no es pot quedar en actes de protesta omplint carrers i places. S'han d'acabar els desequilibris que produeix la primacía del cap de govern i que la iniciativa legislativa passi primordialment a mans del Govern Central co està succeïnt, que és el que en diuen governar. Malament en els temps actuals quan un govern decideix unilateralment pels demés i oblida que la democràcia exigeix el respecte a un conjunt de principis i valors qu'obliguen a la reflexió i la modernització constants.