Del silenci a la realitat

Quan ens plantegem anar més enllà de la política de declaracions sobre els Drets Humans per defensar les llibertats i el dret a l'autogovern de persones i comunitats topem amb la inversió reaccionària dels principis i valors que són reinterpretats en forma reaccionària, com està passant a Polònia i a Hungria, per no dir també a Turkia. Apateix a l'horitzó polític el neofeixisme mal definit en populisme, un reaccionairsme intolerant que s'ha introduit en els partits conservadors, disposat a reventar la democràcia. Són multiples les iniciatives que es queden a mig camí o sense efectes en una Unió Europea actualment en crisi interna i externa per la pèrdua de credibilitat internacional. Tot passa com si pretenguessim que fossin homenatjats i venerats personatjes desapareguts com Victor Hugo, Anatole France, Adenauer, De Gasperi, el socialista Gaston Deferre, el centrista Jean Lecanuet, els laboristas britànics Ramsay MacDonals i Harold Wilson, els presidents americans Andrew Jacson i Lyndon B. Johnson, el Senador català Carles Barral que va impulsar la nova Llei de Propietat Intelectual de 1807 a Espanya,el Diputat aragonès José Antonio Labordeta, Gandhi, Mandela, Vicens Ferrer, el bisbe Casaldàliga i tot un seguit de personalitats que han passat a la República del silenci. Ens hem de posar a replantejar on som, q el so uiina democràcia tenim i qyina volem, repensar clarament la democràcia i sortir del pesimisme que ens imposen els mitjans amb les seves notícies continuades de tragèdies i violacions. No ens hem de deixar portar per la impaciència i la desil·lusió, la decepció i la desesperamça que molts voldrien despertar en els nostres esperits. Com la llei no és la Biblia, tampoc podem donar per bona i fiable la paraula dels polítics que enganyen i amaguen les veritats. La democràcia ha de funcionar perquè la llibertat permet la informació veraç i el diàleg sense discriminacions ni exclusions. Com diu el President de la Generalitat Honorable Carles Puigdemont no és gens bo que es faci servir la llei per trepitjar els Drets Humans, impedint la seva rezalització i la evolució vers una societat avançada. És evident que amb lleis transposades del franquisme no podrem fer de la llibertat i la solidaritat social la poesia del demà. Aquestes lleis d'origen dictatorial obren les portes al neofeixisme com està passant a altres països d'Europa. Ens cal ser realistes i fer una política esperançadora que faci que les lleis serveixin per el compliment dels drets humans i l'exercici de les llibertats públiques