El Dret Públic Català té esperit

Enguany, el dia 24 de novembre commemorarem el 50 aniversari de la mort de Francesc Maspons i Anglasell, jurista català quel'any 1931 fou membre de la Comissió per les Minories nacionals de la Societat de Nacions. Maspons Anglasell, en el seu Informe de 1932 "A l'entorn de la Generalitat de Catalunya i la República Espanyola" es preguntava quina era la personalitat jurídica del Govern de la Generalitat de Catalunya. Maspons començava el seu informe comentant que el 14 d'abril de 1931 va ser proclamada la República Catalana i tres dies después es va proclamar la República Espanyola. La proclamació tenia com a finalitat expressa i concreta retornar a Catalunya la seva categoria d'Estat i fou feta sense contradicció. El Govern espanyol va venir a Catalunya per convenir diferents extrems, diu en Maspons, de mútua conveniència. Es va acordar fer un Estatut que fixés les normes de les futures relacions de Catalunya amb l'Estat Espanyol. Catalunya va preparar el redactat de l'Estatut de Núria. Catalunya no havia signat cap pacte de vassallatge amb Espanya. Catalunya gaudia del perfecte dret a establir la seva pròpia Constitució, com a competència exclusiva de la Generalitat, segons Decret del Govern provisional de la República Espanyola de 9 de maig de 1931. Se li va reconèixer a Catalunya plena sobirania per decidir, sense que l'Estat espanyol deixés de ser sobirà, doncs és principi de Dret Internacional que les limitacions a la independència dels Estats no és presumeixen, segons Sentència del Tribunal de Justícia Internacional de 7 de setembre de 1927 que cita Maspons i Anglasell en el seu informe, doncs s'entenia que no existia cap document que declari la submissió del nou Estat Català a l'Espanyol. L'afirmació de Maspons de que Catalunya fou un Estat amb plena sobirania fins 1714, de la que no en va perdre el dret a l'exercici perquè reconegués la seva submissió a un acte de força unilateral que se li va imposar per la violència de les armes. El Decret de Nova Planta de Felip Vé declarava que "havia reduit enteramente Catalunya con mis armas". Era doncs una submissió forçada que va provocar una dependència de Catalunya a l'Estat espanyol, de la que la República desfeia el lligam recuperant el Dret a exercir la sobirania reconeixent de nou la Generalitat de Catalunya i el seu Govern. La resta ja la sabem i alguns l'hem viscut després de la victòria militar del General Franco contra la República i la nova invasió de Catalunya, derogant la normativa pública catalana per tornar a imposar l'espanyola, senswe tenir Espanya a favor cap regla de dret internacional escrit o consuetudinàri, doncs al territori català la sobiraniaq continuava residint en el poble de Catalunya que té la facultat d'acceptar, ratificar o rebutjar el que proposi la Generalitat. La Sentència del TJI de 17 d'agost de 1923 que estableix que no es acceptable o vàlid un Tractat pel que un estat es compromet a l'abandó de la seva sobirania, i menys per un cop de força militar. El dret segueix vigent tot i la Constitució de 1978.