Llibertat de consciència contra la disciplina

Fa cinc cents anys l'esglèsia no era tolerant, no admetia els transgressors i perseguia els heretges amb l'espasa. Les fogueres de la repressió bíblica cremaven els protestants en nom de l'Esglèsia amb una doctrina intocable que no admetia cintroversies, de la mateixa manera que a Espanya la Inquisició feia també la seva feina plena d'injusticies i abusos en defensa de la ortodoxia definida pels més hipòcrites que es deien seguidors de Crist, vivint de l'exageració, la por al més enllà, la ingenuïtat i ignorància del poble.Només savien de lletra els nobles i els sacerdots. Lutero es va manifestar contra la esglèsia captiva fixant un 1517 le seves 95 tesis de controversia amb la doctrina oficial que desvirtuava el pensament i els ensenyaments d'amor, pau, tolerància i misericòrdia de Crist. El teòleg Lutero volia parlar de la veritat. Lutero es va manifestar contra la afirmació de que l'ànima dels morts volava al cel en el mateix moment que la moneda donada al sacerdot se sentia en el fons de la sistella recaptatòria. Lutero defensava que tot cristià que mostra veritable apenediment per les seves faltes obté la remissió plenària de la pena i de la culpa, sense necesitat d'adquirir cartes d'indulgència. A més de guerra, persecució i mort als seguidors de Lutero declarats heretges per una Esglèsia aferrada a les riqueses i els favors del poder, un Concili a Trento en ple segle XVI va fixar les bases d'una esglèsia allunyada de la realitat humana fins el Concili Vaticà II del segle XX, doncs finalment ha sigut reconegut que obra millor el que dona almoina al pobre a ajuda a qui ho necessita que qui compra indulgències. Per Lutero i avui pel Papa Francesc, és millor persona qui practica la caritat i la misericòrdia. El Papa Francesc s'ha avançat al reconeixement del luteranisme obrint el Vaticà als refugiats. Per Lutero calia lluitar contra els pocavergonyes que s'aprofiten de l'esglèsia i defrauden la caritat, doncs els tresors de l'Esglèsia són els pobres, no els rics. Lutero es va llançar contra l'acumulació de riqueses en el Papat i demanava als cristians penitència i seguir els ensenyaments de Crist en lloc de creure's comprar amb diners un lloc al cel, creient aquests fidels embogits per les indulgències de paper en una seguretat i una pau perpètua irreals.Lutero volia alliberar els creients de servituds abusives intetant ensenyar que existeix la llibertat de consciència en la persona. Definitivament va ser el començament de la fi de l'església dels privilegiats i dels interessos corruptes dels governants afins. Pensant en Lutero avui, l'home que va apropar la cultura religiosa al poble incult, la cultura religiosa actual deixa molt que desitjar per la manca de lectura i reflexió sobre la Biblia. Encara hi ha molta gent que es creu que donant unes poques monedes a la caixeta d'almoines durant la misa setmanal ja té resolta la penitència que Déu li demana pels mals i dolors que ocasioni als demés durant la setmana. També hi havia qui pagava altars i capelles per guanyar-se millor lloc al cel al costat del Pare, tot i obrint comptes bancaris al Panamà o a Belize. Luteranisme i Papa Francesc són avui mostra de reconciliació i comprensió entre pensaments abans irreconciliables. Ara queda per recuperar Hans Küng, la doctrina de l'alliberament i quelcom més.