Catalunya no està en venda

No hi ha res més molest per la dignitat d'una persona adulta convençuda i orgullosa dels seus drets que li proposin cedir els seus drets polítics per decidir el seu futur, a canvi d'una millora econòmica indeterminada. Els que això proposen a la Generalitat amaguen que els seus barons i sultanes contraris tots al dret a decidir i a la llibertat de Catalunya, ens proposaran o imposaran mentre puguin un sistema de financiació més estret del que ja tenim com a territori dependent de l'estat. En nom de la igualtat, falsa per a molts, ens impedirien proposar, com ja han fet, acords asimètrics que d'alguna manera permetíssin el retorn a les finances públiques de la Generalitat dels resultats de la recaptació fiscal que any rera any l'estat reté en benefici propi per cobrir el seu propi d¡èficit, inflant subvencions a territoris no productius, desinvertint a Catalunya i no complint a més els pressupostos d'inversió aprovats per infraestructures. La antiga economia agrícola ha sofert una brutal transformació en un món industrialitzat i sense fronteres econòmiques pels capitals i l'intercanvi de mercaderies que va inaugurar la Comunitat Europea. Durant anys hem patit una lluita de l'estat contra el liberalisme al que finalment s'ha aferrat intentant defugir l'opinió democràtica per imposar una política conservadora secundada per la minoria del partit liberal conservador Ciudadanos. D'aquest conservadurisme en dedueixen la solidaritat i tracten com demagogs i populistes tots els que discuteixen les actituds no socialment conciliadores ni pragmàtiques del nou Govern espanyol. Aquest govern no vol fer l'experiència d'inserció i d'immersió en una societat pluralista necessitada d'una socialització de la riquesa dins d'un marc de diàleg social. Cal un realisme respectuós amb els principis valors de la democràcia en lloc de convertir la política d'estat en un factor per la concessió dels privilegis que amb el procés democràtic iniciat avui fa 40 anys es volien suprimir per implantar una democràcia després la aprovació per les Corts franquistes de la LLei per la Reforma Política. Aquesta democràcia laoposició al franquisme era conscient que no ppodria sobreeviure sense que despareguessin les profondes i antagòniques diferències de classe, la manca de cultura, la carència d'educació cíivica d'una societat perduda sota la dictadura. No n'hi havia prou amb l'establiment del sufragi universal per elegir representants polìtics. Calia també una major democratització de les estructures socials, en lloc de fomentar la desesperança i desqualificarla acció polìtica en benefici d'una determinada classe política instal·lada al poder. En lloc de solidaritat i responsabilitat han fomentat la desigualtat i han mantingut privilegis en pactes que trenquen amb el principi de la igualtat davant de la llei. Catalunya és una comunitat adulta que no renuncia al seu futur de llibertat, tot i que hagi d'esperar el moment propici d'acord amb la voluntat del poble. No es pot pretendre en una democràcia ni és èticament admissible que espugui proposar a un poble renunciar al seu fitir polìtic a canvi d'una suposada millora financera, quan aquest poble el que ha decidit i donat mandat als seus governants i representants polítics és per establir i implantar l'autogovern. Els fenicis segur que ho farien millor obrint mercats i practicant l'art de les realitats i del progrés de les relacions amb els altres pobles. Segur que entre els fenicis hi trobariem liberals, però d'esquerres. És indispensable doncs conèixer la intenció real de les persones que són al nou Govern Central. Volem ara una reflexió lliure del que passa.