9N, jo no ho tornaria a fer,però vull el referèndum
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 9 de novembre del 2016 /
Posted in
futur polìtic,
història,
indeoendència,
Nacions Unides,
unitat
Ens ha passat desapercebut el 9N. Avui és l'aniversari de la mobilització voluntària, pacífica i ordenada per fer una manifestació en forma de consulta no vinculant de caràcter polític, perquè el poble pogués expressar la seva opinió sobre la reclamació o no d'un Estat propi. La consulta fou feta en el moment que l'Estat s'oposava a totes les inciatives del Parlamentde Catalunya i de la Generalitat. Particularment persegyuit i rebutjat ha sigut el full de ruta.El diàleg institucional amb el Govern espanyol, inexistent.La única resposta, les qyuerelles de la Fiscalia General de l'Estat. La victòria electoral avui del candidat Trump a les eleccions presidencials americanes sumat a la incertesa de la futura política dels Estats Units, caiguda de les divises de sudamèrica i la immediata volatilitat de les borses després de difondre's la notícia dela victòria electoral, ha superat d'alguna manera a Catalunya la notícia de l'aniversari del 9N. Els polítics encausats per la celebració del 9N diuen que ho tornarien a fer.Jo penso que no s'han de fer aquest plantejament, sinó que han de decidir exigir la celebració d'un referèndum emparat en el dret internacional que obliga a l'Estat espanyol a no impedir la celebració d'aquest referèndum sobre la independència al territori de Catalunya. Sembla que a Madrid es pensin que no tenim dret a canviar la història que va marcar el pensament de José Antonio Primo de Rivera aprofitat pel franquisme com també creuen que no tenim dret ni obligació moral de declarar la independència de l'estat quan pertoqui. No es vol valorar la quantitat de població que li dona suport. El Govern Central sap que si Catalunya fa una declaració d'independència es crearà un problema internacional i que totes les previsions del'anterior Ministre d'assumptes exteriors Sr. Garcia Margallo se'n aniran en orris. Aquest problema plantejat seriosament obligaria a intervenir les institucions internacionals, i aquesta és la política que li convé seguir a Catalunya per superar la unitat del destí en la història a que ens volen sotmetre el Govern i els partits polítics espanyols coaligats. El Govern Central sap que no és delicte desvincular Catalunya de les institucions del sistema autonòmic ni de la unitat en la història transposada a la Constitució per no trencar frontakment amb el franquisme. Aqesta proposta no es planteja dinamitar res ni destruir un model d'Estat que avui és caduc. De cap manera es pot considerar desobediència o prevaricació voler obrir el diàleg de nacions que no agrada al Govern espanyol que té com línea vermella del diàleg amb les institucions catalanes precisament les relacions futures que vagin més enllà d'una senzilla reforma de financiació autonòmica. El desacord amb el Govern Central no és punible com tampoc ho ésla manifestació de la llibrtat d'expressió col·lectiva en forma de sufragi universal informatiu sobre la voluntat del futur polític, ientificant-se els manifestants amb el carnet d'identitat espanyol aquell 9N que ha passat a la història i el que fou president de la Generalitat i Vicepresidenta del Govern català pels Jutjats per explicar-se del qui, com i perquè. Els Querellants haurien d'aplicar primer l'article 1.2 dela Carta fundacional deles Nacions Unides de 1945, doncs hi llegim que tot poble té dret a escollir la seva nacionalitat lliurament, i Catalunya és un poble amb voluntat inesgotable i constant de guanyar la seva llibertat d'autogovern sota la fòrmula de l'Estat propi dins de la Unió Europea. Seria lamentable que l'Estat deslegitimi unilateralment els principis democràtics i els drets a la lliure determinaciò dels pobles amb capacitat nacional passant la piconadora judicial contra el que considera il·legal malgrat que gaudeix del suport dels drets fonamentals internacionals, doncs el Codi Penal està per garantir les llibertats i no perseguir amb preconceptes delpassat parlant de la defensa de l'ordinament jurídic quan aquest, tenint en compte el dret de les Nacions Unides, presenta precisament el criteri contrari que exigeix ponderació i no voler descobrir l'injust en el que és just i legítim. No es pot considerar ilegítim o il·lícit tot acte que es produeix obeïnt un mandat democràticd'acordamb el Dret Internacional supraconstitucionalcom ho és el de les Nacions Unides, en la creença de perfecta legalitat a l'empara del Dret de les Nacions Unides i els Tractats Internacionals que estan per damunt de la Constitució feta com a reforma del dret anterior per seguir el fil dela legalitat de la dictadura i els mateixos principis del Movimiento Nacional i Fuero de los Españoles als que substiteix. .
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada