la pobre gente bien

El musical de La Cubana que és una adaptació de l'obra de Santiago Rusiñol, ens recorda que desde la revolució industrial catalana va aparèixer una classe de nous rics disposada a mantenir l'aparença de poder social elitista i a tractar els treballadors com essers inferiors. Aquesta burgesia netament conservadora dels seus privilegis que va nàixer sota la monarquia restaurada el 1876, que certament va adoptar la moda de parlar en castellà a principis del segle XX, va trobar una oportunitat daurada pels seus negocis amb la victòris militar franquista. Foren temps en que els treballadors no piulaven i els sindicats no existien, doncs tot estava verticalitzat i control·lat amb la pràctica de la doble moral de la societat burgesa que denunciava Rusiñol i ens recorda La Cubana. El seu recorregut per la història ens fa veure com de parlar el castellà, la burgesia catalana de cop va veure amb el retorn del President Tarradellas que havia de parlar català i normalitzar les seves relacions amb els sindicats per seguir guanyant més diners. El paternalisme democràtic faria que a moltres empreses per Nadal es regalaven als treballadors, llavors dits productors per evitar allò del proletariat que tant malament sona a les orelles de molts empresaris i la dreta reaccionària, dues ampolles de cava i una barra de turró de xixona. Hi havia qui es pensava que amb les hores extres, les pagues dobles i les vacances els treballadors i molts funcionaris no veurien les corrupteles instal·lades des de'ls càrrecs públics per fer més negocis i desviar diners a Suissa, Panamà, Belize i molts altres llocs, dels que Andorra no en fou el principal, però si el més proper. Aquesta classe de gent amb diners, en molts casos s'ha empobrit per la crisi i l'explosió de les bombolles empresarials. Ara trobem a la venda molts pisos i palauets dels barris alts de la capital barcelonina. Sabem que malgrat l'explotació laboral i els enganys, a Catalunya no es construirà el socialisme estil Venezuela, però tots sabem que milers de pobres no viuen millor depenent en tot monent dels salaris de subsistència i de les pensions dels pares i dels avis. La gran mentida és dir desde les institucions espanyoles que <>. Està molt clar qe els que s'han enriquit tenen l'obligació de tornar una part de la seva riquesa a la societat en lloc de fer que els seus amics conservadors arreglin les lleis per sortir-ne ben lliurat de tots els atzucats com ha passat amb els evasors de diners a suissa confessos que ara es queden amb sancions de res en agraiment al seu acte d'apenediment. Això demostra que l'estat de dret, com diria l'ex president de l'Uruguai Pepe Mujica, està mancat de sentit comú, doncs l'interpreten persones que opinen amb subjectivitat, que no són conscients de pertanyer a un Govern que ha fet de les lleis un sistema jurídic variable i deforme, servint-se de la Constitució discutible i opinable per les seves finalitats polítiques, com és el cas del tracte que reb Catalunya que pateix la justícia decidida en mans del Poder executiu de l'Estat que viu en l'aparença de l'objectivitat. El que també és clar és que la gent de casa bona o gente bien no coincideix amb les creences en favor del nacionalisme democràtic i el dret a la independència assimilades i sostingudes pel poble català de generació en generació.