drets humans i democràcia a mig camí

El periodista Bonifacio de la Cuadra, antic col·laborador de El País, explica en el seu llibre DEMOCRÀCIA DE PAPEL, editat per los libros de la Catarata que existeix una tendència a inventar-se la transició, la qual cosa no permet les explicacions racionals del passat i del que passa ara. de la Cuadra reconeix l'existència d'un pragmatisme polìtic en els franquistes que van pactar amb l'opoisició les regles de joc de la neixent democràcia, sense preveure, però el deteriorament que patirien les institucions en el futur, fent inservibles les regles de joc. ´·Es el que està passant amb el nacionalisme democràtic vist que la dreta governant ha trencat el consens d'aquella transició que, servint-se del'excusa de la llei positiva interpretada amb criteri restrictiu i contradictori amb els dret internacional aplicable a Espanya com a dret intern supraconstitucional, nega els drets que legalment li pertanyen al poble català. Ens varem voler allunyar d'un règim postfranquista mitjançant l'evolució democràtica sense pensar que la implantaciò del nou sistema estaria plé d'errors, mancances i oblits, alguns interessats. Deixant de banda els inicis del canvi dela dictadura a la democràcia formal, Bonifacio de la Cuadra recorda que el juliol de 1983 feia balanç periodístic del primer any de legislatura socialista criticant la feble política del període sobre drets humans. Es van produir retards i vacilacions en la conversió en lleis dels principis i drets essencials de la persona pels que els mateixos socialistes s'havien pronunciat a l'oposició. Van començar les primeres comntradiccions del socialisme amb la realitat que es volia transformar. A finals de Desembre de 1983, el mateix de la Cuadra recordda haver publicat un article parlant d'un balanç pobre en la defensa, el desenvolupament i l'aplicació dels drets humans. No s'arribava a legislar amb el nivell exigible a un país que volia viure en el progrés i la modernitat. Moltes reformes querdaren frenades per interessos de poder i de reaccionarisme externs al Govern. Es va donar prevalència a la seguretat, o sigui la lluita contra la inseguretat, sobre les llibertats, com ara veiem segueix succeint contrariament a l'exigència de la Constitució que dona prioritat al valor de la llibertat. Es jugava amb l'excepcionalitat que va permetre l'aparició dels GAL. Avui Justícia i Interior treb allen de comú acord i pretenen seguir mantenint desde'l poder els jutges i jutgesses en la categoria de jutges governats en lloc de respectar i fomentar la independència judicial. Oblida el Govern Central que segons l'article 24.1.a, totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva de Jutges i Tribunals en l'exercici de llurs drets i interessos legítims, afirmació que inclou la Justícia Universal en materia de drets humans, doncs som en un món global on les autarquies han desaparegut amb l'internalització. Les fronteres avui ja no existeixen ni per la justícia, excepte per interessos diplomàtics i polìtics amb els que es vol neutralitzar l'eficàcia dels drets humans garantida pels tribunals de la nova justícia democràtica adequada a la Convenci+o Europea dels Drets Humans de 1950 i a la Declaració Europea de Drets Fonamentals incorporada al Tractat de Lisbona de 2007. Com diu Bonifacio de la Cuadra, els drets fonamentals s'han quedat a Espanya a mig camí en aquesta democràcia de paper com valora i qualifica la situació espanyola. En aquesta sityuació no podem creure en promeses de diàlegque no tinguin seguiment real, doncs Catalunya és un poble amb identitat nacional que té tot el dret a ser reconegut com a nació i ser Catalunya.