procés aspiracional

Costa molt d'entendre que ens trobem amb dirigents polítics que puguin passar hores xerrant sense parlar de República Catalana, ni de Estat Català, ni d'Independència. Dona la sensació de que són polítics claudicants, i més ara que la Sra. Vicepresidenta del Govern espanyol ens diu qwuer si volem Referèndum modifiquem primer la Constitució quan sap que aquesta aposta és impossible de guanyar pels catalans que compten amb el vot en contra del mateix PP, el PSOE i Ciudadanos, que tots plegats sumen majoria al Congreso de los Diputados. Som en el transfranquisme de los principios fundamentales del movimiento inmmutables i d'una monarquia hereva de la dictadura. Aquest invent de la democràcia feta per no demòcrates ha sigut un maquillatge perfecte per crear una classe política que no sap on va, que no es defineix, que ha de delegar en altres per construir ideologia que la situi electoralment.Tant si val que siguin que són de centre, de dreta o d'esquerra. Haurien de començar per adonar-se que dels impostos a Espanya en diuen impsició fiscal que és de la que tothom que pot fuig, quan el concepte fiscal català és el de la contribució, ben diferent. Molta gent veu els diputats com quin va al zoològic, i això és preocupant perquè els catalans no escarmentem. El que és més veritat encara i no s'en vol parlar és que el 9N el jovent de 16 anys no anava a votar. Ara hem de fer pedagogia de la cultura del vot i explicar a la gent perquè és important que Catalunya esdevingui un Estat democràtic independent, les avantatges de la independència per a tots, les dificultats amb les que ens trobarem al principi fins que s'arribi a un acord amb l'Estat espanyol pel repartiment del deute i les transferènciues de bens i drets. De la mateixa manera hem de fer pedagogia de les vituts d'un sistema de llibertats i de transparència real de la gestió pública.La gent ha d'aprendre que debatre no vol dir cridar més que els altres, i que la democràcia a Catalunya és fa cada dia amb comportaments de respecte i de tolerància, sense imposicions, amb diàleg i pactes. Però el que no pot fer ni ha de fer Catalunya és deixar-se entabanar per una millora de financiació quedant-se de nou l'Estat espanyol el tall gros, provocant el desviament fiscal d'empreses catalanes cap Madrid, com hem tingut ciutadans que s'han domiciliat a Navarra, Mònaco i Andorra per no pagar impostos a Catalunya. Hisenda hauria de poder aplicar la doctrina de l'aixecament del vel i del fals domicili fiscal.